Manual per a la gestió de polítiques de promoció econòmica i ...

31
nostre país. D’una banda, una profundíssima deslegitimació de les fór-
mules del règim local franquista, i dels homes en què s’encarnava. En
segon lloc, una forta mobilització social, que va produir simultàniament
ambiciosos programes de futur, dirigents locals molt reconeguts socialment,
i una visió del que havia de ser el futur sistema de govern local.
En el moment final de la dictadura franquista, aquestes eren les dues
forces en presència: una tradició dictatorial centralista i enemiga de
l’autonomia local, i un moviment ciutadà ampli, ambiciós, i fortament
imbricat amb els embrions dels futurs partits polítics democràtics. Però
falta encara un element essencial.
Ja hem anotat abans com les limitacions financeres dels ajuntaments espa-
nyols i els canvis viscuts per la societat espanyola havien generat immensos
dèficits urbans; per tant, les expectatives reivindicatives eren molt altes.
Però al llarg de la transició, la crisi econòmica derivada dels dos shocks
petrolers (1973 i 1979) colpeja Espanya de ple: la crisi, essencialment industrial,
agafa el país impreparat, ja que les estructures franquistes, arcaiques
i paternalistes, no són capaces de reaccionar davant l’impacte. Tancaments
d’empreses, desinversió i inflació estan a l’ordre del dia.
El resultat fou un enorme creixement en la taxa d’atur, que fins a aquells
moments s’havia mogut entorn del 5 %, i que ara es dispararia, de
sobte, fins a situar-se prop del 20 %.
Es van combinar, doncs, una estructura política local fortament deslegitimada
i una expansió extraordinària de les demandes ciutadanes: en-
MANUAL PER A LA GESTIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL
cara que els ajuntaments no tinguessin responsabilitat (ni mitjans) per
fer front als efectes de la crisi econòmica, eren en tot cas la primera
administració a l’abast dels ciutadans, aquella a la qual es podien dirigir
per demanar solucions als problemes.
El potencial explosiu d’aquesta combinació es va traduir en els continus
retards que es van produir en la democratització formal dels ajuntaments
espanyols. A finals del 1975 estaven previstes unes eleccions
municipals (tot i que a la manera del Règim) però es van desconvocar.
Desprès del canvi democràtic, van tenir lloc dues eleccions generals
(juny 1977 i març 1979), i només després es va convocar unes eleccions
locals, que tenien lloc el 3 d’abril del 1979. Aquest retard responia a la
temença que la combinació de fortes expectatives ciutadanes i escassos
mitjans municipals produís conflictes importants; però també al fet que
el partit governant, UCD, sortit en bona part del règim polític anterior,
intentés limitar les seves segures pèrdues.
ELS INICIS DE LA NOVA ETAPA
Aquesta llarga introducció ha d’haver mostrat que, en el moment de la
creació del nou règim democràtic, la construcció dels governs locals de
la democràcia s’enfrontava a reptes no previstos: a la vegada que es
democratitzessin, havien de ser capaços d’atendre elevades demandes
ciutadanes, acumulades durant anys però intensificades ara sota l’impacte
de la crisi econòmica. A més, l’hegemonia de les esquerres socialistes
i comunistes que es va produir després de les eleccions munici-
BLOC 2 Origen i evolució del paper dels governs locals