Manual per a la gestió de polítiques de promoció econòmica i ...

55
tors, com per exemple el de l’habitatge (que pot afectar de manera
directa la mobilitat laboral).
També són necessàries polítiques laborals que incideixin en la quantitat
i qualitat de treball existent al mercat, ja siguin la política de contractació
(i acomiadament), la de relacions laborals i negociació col·lectiva,
etcètera.
En aquest context i com a complement a altres intervencions mes macro-
econòmiques (política econòmica, fiscal, política educativa...), les políti-
ques d’ocupació suposen una intervenció més directa, que pretén l’ajust
a curt termini en el mercat de treball, ajust que es mesura, fonamentalment,
per la reducció de la desocupació a la seva mínima expressió.
De tot l’anterior es desprèn una doble dificultat per aconseguir l’èxit en
el cas de les polítiques d’ocupació: d’un costat, aquestes mesures constitueixen
un mecanisme d’ajust fi i, per tant, no són més que una part
reduïda de tot l’engranatge de lluita contra la desocupació, encara que
això no sempre es tingui en compte. D’altra banda, el tipus de públic a
qui dirigeix la seva atenció (aquells aturats que solen tenir una ocupabilitat
menor), dificulta encara més la consecució dels seus objectius.
En l’Estat espanyol, la majoria dels programes i instruments existents
van ser dissenyats en la dècada dels 80, per a una situació de desocupació
massiva, i van orientats bàsicament a un dels costats del mercat
de treball: l’oferta de treball (o demanda d’ocupació). Les circumstàncies
de l’estructura productiva i del mercat de treball han variat substan-
MANUAL PER A LA GESTIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL
cialment, sense que ho hagin fet en igual mesura les polítiques
d’ocupació.
ELS CONCEPTES 1
Tradicionalment, les polítiques d’ocupació s’han classificat en dos tipus:
• Polítiques passives: són aquelles que busquen protegir el desocupat
mitjançant rendes econòmiques que garanteixin la cobertura de les
ne cessitats
• Polítiques actives: són aquelles polítiques que pretenen la inserció
la boral o el manteniment de l’ocupació
Les polítiques passives van ser la primera resposta per part de les administracions
als problemes que patien els treballadors que que daven en
situació d’atur. La garantia de rendes que les polítiques passives comporten
permetia al treballador aturat de tenir uns ingressos garantits
mentre buscava una nova feina. Només hi ha dues classes de polítiques
passives: les prestacions per atur i les jubilacions anticipades.
El de les jubilacions anticipades és un cas molt puntual de política de
transfe rència de rendes, més que de política passiva. De fet, es tracta de
forçar un em pleat a convertir-se en aturat (amb tot el que té de parado-
xal la situació). I això perquè el seu objectiu no és el de transferir rendes
a persones que, estant en situació d’atur, pretenen buscar una nova feina.
La filosofia de les jubilacions anticipades respon a la necessitat de
BLOC 4.1 Les polítiques actives d’ocupació