Manual per a la gestió de polítiques de promoció econòmica i ...

36
TAULA 3 . La confiança dels ciutadans catalans envers
les institucions. (Notes en una escala
compresa entre 0 i 10)
Parlament de Catalunya 4,9
Ajuntament 4,9
Govern de la Generalitat 4,6
Congrés dels Diputats 4,0
Tribunals de justícia 3,9
Govern central 3,6
Partits polítics 3,6
Sindicats 3,5
Font: CEO, 2010
Les dades mes recents respecte de Catalunya (taula 3), de manera més
concreta, mostren una situació similar, si bé cal anotar un parell de diferències
significatives. La primera és que, en el cas dels ciutadans de
Catalunya, el grau de confiança que dipositen en els ajuntaments queda
per sota de la cota crítica del 5, encara que per molt poca distància.
I la segona diferència, respecte de la situació general espanyola, és que
el Parlament de Catalunya està força ben considerat i obté, de fet, la
mateixa qualificació que els ajuntaments. Però en tot cas, aquests són
més ben valorats que la resta d’institucions i organismes inclosos en la
MANUAL PER A LA GESTIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL
p r e -
TAULA 4 . La confiança dels ciutadans envers el propi
govern local, segons record de vot en les g u n -
eleccions generals de 2008 (Notes en una ta.
escala compresa entre 0 i 10)
Partit votat
Nota atribuïda pels
votants del partit
Partit Nacionalista Basc 6,6
Esquerra Republicana de Catalunya 5,6
Partit Popular 5,6
Partit Socialista Obrer Espanyol 5,4
Convergència i Unió 5,3
Bloc Nacionalista Gallec 4,7
Esquerra Unida / Iniciativa per Catalunya
Verds
Font: CIS, 2009
Aquestes pautes varien lleument en funció de les simpaties polítiques
de les persones enquestades. Com mostra la Taula 4, els votants del
Partit Nacionalista Basc són els que miren amb més simpatia els ajuntaments,
mentre que els partits menors d’esquerres (com IU, el BNG o
IC-V) tenen una visió més crítica. Però els votants dels partits amb més
4,6
BLOC 2 Origen i evolució del paper dels governs locals