Manual per a la gestió de polítiques de promoció econòmica i ...

8
tat d’atracció de demanda exterior no permeten una oferta gaire ambiciosa
d’ensenyaments superiors. Tanmateix, l’existència d’estudis
universitaris pot actuar com a factor que faciliti la retenció de joves
formats dedicats a la docència universitària, així com la d’atracció de
personal docent de fora de la regió. L’augment de la dotació regional
d’aquests perfils professionals pot millorar l’oferta de serveis professionals
complementaris poc desenvolupats encara. Per exemple, els serveis
avançats a empreses, la insuficiència dels quals és ara una de les
febleses dels territoris perifèrics.
En aquest context, em sembla pertinent esmentar una apreciació tan
habitual com –al meu entendre– equivocada: la idea que els estudis
universitaris no tenen sentit fora de les grans àrees urbanes. Això darrer
és cert pel que fa a la investigació; aquesta activitat necessita uns grups
de dimensió crítica que no permeten la disseminació territorial. Tanmateix,
els estudis universitaris no serveixen només a finalitats investigadores.
També serveixen, i molt, per crear nuclis territorials de personal
format que poden servir les necessitats del teixit econòmic territorial.
Potser per això a països com Finlàndia, Noruega o Dinamarca, amb
població inferior a Catalunya, ¡hi ha més universitats!
Les condicions d’entorn i mediambientals
Generalment els territoris perifèrics, a Catalunya, com a altres llocs, es
caracteritzen per graus relativament més elevats de cohesió social i per
millors condicions mediambientals. Aquests són avantatges que poden
MANUAL PER A LA GESTIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL
jugar un paper important com a atractiu per a la localització d’activitats
econòmiques. Per exemple, el turisme o activitats professionals de valor
afegit que les tecnologies d’informació permeten realitzar de forma físicament
desvinculada de les grans àrees urbanes. És molt important
que les iniciatives de desenvolupament local tinguin en compte la compatibilitat
dels projectes amb la preservació –àdhuc potenciació–
d’aquests avantatges comparatius dels territoris perifèrics.
Les institucions
Les tendències més modernes en la reflexió i disseny de les estratègies
de desenvolupament local insisteixen que cal reforçar les estructures
socials i estimular un entorn favorable al canvi i a la implicació de les
persones i les empreses en la recerca de solucions. En aquest sentit, és
necessària l’existència d’entorns institucionals que s’impliquin efectivament
per dinamitzar l’economia del territori i cercar les solucions als
seus problemes, perquè no es poden dissenyar estratègies de desenvolupament
al marge de les institucions que les apliquin. Per cert, aquest
és un dels elements que hi ha a la base de les discussions sobre la reforma
de l’organització territorial a Catalunya, i especialment la implantació
de noves institucions de tipus regional a territoris que han estat
tradicionalment mancades d’aquestes, com les Terres de l’Ebre. No cal
ara aprofundir en aquesta qüestió.
En síntesi, en el context actual de creixent obertura de les economies lo-
cals, és important potenciar la flexibilitat dels sistemes productius locals i
PRÒLEG