Manual per a la gestió de polítiques de promoció econòmica i ...

32
pals del 1979 accentuava el possible paper actiu dels ajuntaments en
l’abordatge dels problemes socials i econòmics, des dels dèficits en els
serveis fins a la lluita contra l’atur.
Ara bé, amb quines eines? Quins eren els instruments a l’abast dels
nous governants locals que els haurien de poder permetre jugar un
paper actiu, a la vegada reconstituint i legitimant el teixit institucional
local, i fent front a les demandes socials?
Per començar, no eren els mitjans financers. Ja hem anotat com els
nous ajuntaments democràtics van heretar una situació pressupostària
deficitària, dèficit que s’agreujaria en els anys subsegüents.
L’instrument fonamental va ser la voluntat política d’implantar-se en la re-
alitat quotidiana dels ciutadans, assumint responsabilitats i serveis que
anaven mes enllà de les definicions convencionals, i dels mateixos esquemes
legals de la dictadura. La noció d’autonomia local (consagrada en
l’article 140 de la Constitució) es va interpretar com la llibertat dels governs
locals per assumir funcions i responsabilitats en tots els àmbits de la vida
ciutadana. Aquesta interpretació es va anar generalitzant, en la mesura
que la vella legislació de règim local s’entenia derogada i la nova, plenament
democràtica, es va anar retardant.
De tal manera que entre 1979 i 1985, en el període més dur de la crisi
econòmica a Espanya, es va produir un buit legal, entorn de les funcions
que havien de dur a terme els ajuntaments, buit legal que va ser
cobert per l’activisme dels governants locals, mobilitzats davant la situ-
MANUAL PER A LA GESTIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL
ació de dèficits i de noves necessitats que s’havia anat generant en els
municipis espanyols.
La capacitat de definir quins fossin els interessos generals de cada ciutat
i de triar quins cursos d’acció calia emprendre ha passat a incorporar-se
com un element central de la percepció que es té de les atribucions
municipals i dels seus límits. A diferència d’altres contextos (com
poden ser Gran Bretanya o França), els nostres ajuntaments no es limiten
a exercir les activitats i atribucions que els encomanen les lleis, sinó
que, a més, poden emprendre’n lliurement d’altres.
L’únic límit, òbviament, és la possibilitat de finançar aquestes polítiques
pròpies. Ja hem anotat la limitada capacitat financera dels ajuntaments
espanyols. Però precisament en aquest període es produeixen diverses
operacions d’absorció de deute per part del govern central (1979, just
després de l’arribada dels nous regidors a les seves responsabilitats, i
probablement a la vista de la magra situació; i 1983, novament després
de les eleccions municipals) que, sense resoldre definitivament la problemàtica,
van representar un gran alleujament en la situació financera
dels municipis i els van permetre reordenar les seves activitats.
LA DEFINICIÓ FORMAL DEL GOVERN LOCAL A ESPANYA
En aquest context, va correspondre als primers govern socialistes a
Espanya la definició precisa de les característiques jurídiques, institucionals
i financeres dels governs locals. Dues importants peces legals
BLOC 2 Origen i evolució del paper dels governs locals