Manual per a la gestió de polítiques de promoció econòmica i ...

87
nes que les poden afectar necessitem saber quines dinàmiques i quines
tensions s’estan produint en el sector al qual pertanyen, a quina part de
la cadena de valor del producte se situa l’empresa, quines decisions
estan prenent els seus competidors i quin és el pes que l’empresa té
dins del seu grup, si participa de les grans decisions, o si els productes
i la localització són o no són estratègics, etcètera.
Quant a les fonts d’informació, Internet ens ha facilitat molt la tasca de
vigilància. Allà hi trobem tant la premsa econòmica com la sectorial o
especialitzada, les principals bases de dades empresarials nacionals i
estrangeres, les mateixes pàgines webs de les empreses i tota la informació
que generen tant l’administració pública, com les associacions
empresarials o cambres de comerç. Tanmateix, l’important no és tant
tenir la informació com saber interpretar-la.
LA INVERSIÓ ESTRANGERA. PAUTES DE COMPORTAMENT.
Les noves estratègies de foment de l’activitat econòmica combinen polítiques
en pro de la mobilització dels recursos endògens amb els esforços
per captar inversió estrangera. La Inversió Estrangera Directa (IED)
és un element clau de dinamització econòmica en el país de destí. És un
poderós factor de difusió de la tecnologia, alhora que arrossega tota la
cadena de subministrament local. És responsable, en gran mesura, del
procés d’internacionalització d’una economia, com ho demostra el fet
que el 40% del total de vendes exteriors espanyoles siguin realitzades
per empreses estrangeres implantades a Espanya.
MANUAL PER A LA GESTIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL
La Unió Europa ha declarat estratègica per a un país l’atracció d’inversió
estrangera, i d’aquí que la seva política en aquesta matèria estigui
concentrada a remoure els darrers impediments que encara queden a
alguns països europeus contra l’arribada de capitals estrangers. A Espanya,
la inversió estrangera es regeix pel RD 664/1999, de 23 d’abril,
sobre inversions exteriors.
Fins al 2009, les dues terceres parts de la IED mundial es donava entre
països avançats. Actualment, alguns dels anomenats països emergents,
que tradicionalment rebien inversió estrangera, han passat a convertirse
en emissors d’inversió estrangera. S’han trencat les dinàmiques, tot
i que EEUU continua essent el principal receptor i emissor.
La inversió bruta estrangera a Catalunya, segons dades recents d’Idescat,
va ser de 133,43 milions d’euros fins al primer trimestre del 2010.
Per àrees econòmiques, un 80% d’aquesta inversió prové de l’OCDE i
específicament un 68,3% de la Unió Europea.
Molts municipis, davant d’una gran implantació estrangera, tenen dificultats
per “gestionar” les relacions amb ella. La percepció d’alguns
alcaldes de ser com David i estar envoltats de Goliats és força comuna.
Què pot fer un ajuntament (com més petits més complexos) per una
multinacional?, es pregunten molts. Bé, si volem vèncer Goliat potser
ens serà difícil, però el que volem és establir aliances i generar confiança,
perquè amb l’aliança tots hi guanyem. Si, fins ara, les polítiques de
foment de l’activitat econòmica han passat de llarg davant de les grans
empreses multinacionals, cal revisar les actuacions realitzades per diver-
BLOC 4.3 El foment i la promoció de l’activitat econòmica