Manual per a la gestió de polítiques de promoció econòmica i ...

83
mica i social. De l’existència o no de polígons, de la programació de
nou sòl industrial, de la seva tipologia, dels usos permesos, de la mobilitat
prevista, de les infraestructures de suport que es planifiquin, etcètera,
dependrà àmpliament l’atracció d’empreses i el seu creixement
futur.
Si l’Àrea d’Urbanisme d’un municipi aposta per l’ampliació de zones
residencials es pot produir l’asfíxia de les zones industrials, cosa que
equival a l’expulsió d’empreses del territori. Quan el creixement residencial
es fa a costa del creixement o del manteniment de zones d’activitat
econòmica, a la pèrdua de llocs de treball i de riquesa, hi haurem
d’afegir la contribució a unes noves dinàmiques de mobilitat extraterritorial
poc sostenibles.
El planejament urbanístic és a més un poderós instrument de negocia-
ció: l’expectativa d’una requalificació de terrenys de rústic a industrial, o
d’industrial a residencial influeix en la presa de decisions de les empreses
a l’hora de localitzar-se però, sobretot, a l’hora de deslocalitzar-se.
Del disseny urbanístic de les ciutats depèn, també, el tipus de comerç
que tindrem. El comerç urbà és una de les principals activitats econòmiques
de les ciutats, caracteritzades per la seva estructura de petites
empreses locals. Un comerç atomitzat o dispers provoca que hi hagi
fuita de compradors cap a d’altres municipis veïns. En canvi, una política
urbanística afavoridora del comerç de proximitat vertebra la ciutat i
permet l’intercanvi purament econòmic, alhora que millora la cohesió
social i fomenta les relacions ciutadanes. La presència del comerç esti-
MANUAL PER A LA GESTIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL
mula la d’altres serveis complementaris (oci, cultura, restauració) que
conformen el centre urbà com el punt de trobada i de referència del
municipi; sense oblidar la gran contribució de l’existència del comerç a
la seguretat ciutadana.
I si tenim en compte les estadístiques que afirmen que la majoria de
petites empreses són microempreses d’entre 1 i 5 treballadors, i que la
majoria del comerç respon a aquesta descripció, estarem perdent moltes
oportunitats de creació de llocs de treball en la població.
El medi ambient
Un altre exemple clar on es poden introduir criteris d’activitat i ocupació
és l’àmbit del medi ambient. La gestió del medi ambient pot ser
l’excusa perfecta i necessària per impulsar projectes o programes de
foment de l’activitat econòmica. Aquest àmbit, juntament amb el de
les tecnologies, els serveis socials i la recuperació del patrimoni, és un
dels àmbits que en el futur generarà nous llocs de treball. Les polítiques
relacionades amb la protecció del medi ambient, també, generen activitats
susceptibles de crear ocupació de forma directa i indirecta.
La preocupació de l’administració pel medi ambient és recent. La seva
actuació ha anat més adreçada a normativitzar o regular determinades
actuacions en matèria de contaminació ambiental que a facilitar el foment
de l’activitat econòmica. La visió de l’empresa com a element
contaminador i d’agent aliè que s’aprofita del territori i la visió imposi-
BLOC 4.3 El foment i la promoció de l’activitat econòmica