Manual per a la gestió de polítiques de promoció econòmica i ...

82
que existeix perquè “alguna cosa hem de fer” i que té com a objectiu
principal la contenció dels aturats de la població. Que, a més, utilitza
els recursos disponibles (fons de formació per a aturats, escoles taller,
programes per a emprenedors, etcètera). És a dir, que la regidoria fa
allò que li subvencionen altres organismes supralocals i durant el temps
que li subvencionen l’acció. Això es tradueix en una precarietat dels
serveis i dels recursos humans que no permet planificar ni implementar
cap política de foment de l’activitat econòmica, i molt menys permet
l’avaluació dels resultats.
Resulta molt difícil concretar el volum de recursos que anualment podrà
destinar un Departament de Promoció Econòmica i quines, d’entre
totes les accions programades, es podran implementar finalment. La
manca de competències municipals en aquesta matèria provoca una
dependència excessiva de finançament extern. Existeixen múltiples
fonts de finançament per al desenvolupament local, però la majoria
estan condicionades per requisits molt concrets i específics. Resulta difícil
donar continuïtat a les actuacions, ja que es veuen interrompudes
cada any, en el termini fixat per l’organisme subvencionador. En conseqüència,
per posar alguns exemples, trobem que no hi ha una política
comercial definida en molts municipis, ni una política industrial ferma,
ni una actuació en matèria de turisme que respongui a una planificació
consensuada, etcètera.
Aquesta situació s’agreuja quan les entitats locals, que han de donar
resposta a les necessitats i demandes dels ciutadans i de les empreses del
seu territori, es veuen obligades a actuar en règim de concurrència com-
MANUAL PER A LA GESTIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL
petitiva amb fundacions, associacions i empreses privades a l’hora d’obtenir
recursos amb els quals atendre les necessitats identificades. De fet,
la necessitat de realitzar cada any un procés de convocatòria i el llarg
procés burocràtic que aquesta suposa acaben provocant que el període
d’execució de les actuacions sigui en realitat de sis mesos com a màxim.
Malgrat tot, la manca de visió estratègica que incorpori una perspectiva
transversal a tota l’actuació municipal és la primera i principal barrera
per al foment de l’activitat econòmica. Una política pública que vulgui
obtenir resultats en aquest àmbit ha de tenir consciència de la importància
de la coordinació de les diferents actuacions municipals que tenen
alguna cosa a veure amb la generació d’activitat o la creació d’ocupació.
No es tracta d’envair competències d’altres àrees de govern, sinó
d’introduir el vector activitat econòmica en les decisions municipals.
EXERCIR LA CORRESPONSABILITAT DES DE L’ACCIÓ
DE GOVERN
La disciplina per excel·lència on exercir la governança amb corresponsabilitat
és l’urbanisme. L’urbanisme és un factor crític de desenvolupament
econòmic. L’ordenació urbanística afecta l’accessibilitat i la mobilitat
de la població i la ubicació de les activitats econòmiques. La planificació
i la gestió del territori és l’instrument més potent a mans de
l’administració local per promoure el desenvolupament.
Una política urbanística activa ha d’ordenar el sòl i els seus usos de
manera que es generi una determinada dinàmica demogràfica, econò-
BLOC 4.3 El foment i la promoció de l’activitat econòmica