Manual per a la gestió de polítiques de promoció econòmica i ...

97
FITXA RESUM BLOC 4.1. LES POLÍTIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ
• Convé contextualitzar les polítiques actives en l’encreuament entre
polítiques econòmiques, laborals i socials, per situar-les en el terme
just i reco nèixer l’escassa capacitat de les polítiques actives per resoldre
el complex problema de l’atur.
• Les polítiques actives ocupen un lloc molt concret en el quadre de
mesures de lluita contra l’atur; són mesures d’ajust fi, que permeten
l’adequació de l’oferta i la demanda una vegada han funcionat polítiques
macro i estructurals. A més, les polítiques actives se solen
caracteritzar per anar dirigides a col·lectius desfavorits. Aquestes
dues notes (“política d’ajust” i “col·lectiu objecte d’atenció”) s’han
de recordar per evitar posteriors frustracions davant resultats que
poguessin semblar magres.
• Les últimes tendències en polítiques actives implementen programes
en què es combinen diferents instruments (formació, subvenció
a la con tractació, inserció, etcètera), sempre tenint en compte el collectiu
específic al qual es dirigeix l’acció. D’aquesta manera es diferencien
així d’actuacions anteriors que posaven l’accent en línies
d’actuació més simples i generalitzades (forma ció “indiscriminada”,
subvencions generals a la contractació, etcètera).
• La informació disponible a escala europea i les indicacions de la Unió
Europea o de l’OCDE incideixen en tots els casos en una sèrie de recomanacions
rela tives a la necessitat de flexibilitat de les actuacions,
a elaborar programes que siguin el resultat de la combinació d’instru-
ments, a establir una certa discrimi nació (programes orientats a grups
específics, segmentació) i a aclarir el marc d’actuació de les diferents
administracions, apostant per una descentralització més gran.
MANUAL PER A LA GESTIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL
• El desplegament de les polítiques actives ha d’anar acompanyat
d’una nova manera de fer les coses que impliqui una atenció més
personalitzada als usuaris, una coordinació i integració de les accions
més gran, i un seguiment i una avaluació de les accions dutes
a terme que permetin una adequació més gran de les polítiques
actives a les necessitats del canviant mercat de treball.
• En el cas espanyol, l’escassa despesa destinada a polítiques actives,
unida a l’alta informació sobre els seus resultats i a una certa descoordinació
entre les actuacions de les diverses admi nistracions implicades,
són qüestions a les quals s’hauria de posar punt final.
• Cal aprofitar el moment actual per redefinir les estratègies que en
matèria de polítiques actives es donen a escala europea i beneficiarse
de les nombroses propostes i experiències que des de diverses
ins tàncies comunitàries es presenten. En un moment en què el
marc competencial es pot redefinir en la línia d’una descentralitza-
ció més gran (que no sempre ha d’implicar una major descoordina-
ció), pot donar-se una oportunitat d’or per dissenyar unes noves
polítiques actives que compleixin d’una manera eficaç l’objectiu
que se n’espera.
FITXA RESUM BLOC 4.1