Manual per a la gestió de polítiques de promoció econòmica i ...

62
ponsabilitat de l’esmentat agent en els resultats de la seva inter-
mediació i suport a aquestes persones, millora la probabilitat de
trobar feina, augmenta la taxa de sortida de l’atur de llarga durada,
i fins i tot millora lleugerament la probabilitat d’accedir a llocs
amb major salari que els exercits abans de quedar a l’atur. L’ajut
personalitzat en la recerca d’ocupació sembla que és, en termes de
cost-benefici, una de les intervencions més efectives per a la majoria
dels aturats.
• Formació: hi hauria alguns trets característics associats als millors
resultats en els programes d’aquest tipus que van ser avaluats; es
tractava de programes orientats a grups desfavorits ben definits. En
general, els resultats positius es van trobar entre les dones adultes,
amb menys freqüència entre els homes adults i gairebé mai entre els
joves; la major part del resultat positiu es va trobar en l’obtenció
d’ocupació, i molt poc en l’augment dels guanys salarials; fins i tot
en aquest últim cas, l’augment del guany no era suficient per superar
la línia de pobresa.
El compendi de l’evidència disponible en totes aquestes avaluacions
llança com a premisses: dissenyar grups específics de participants,
elaborar programes relativament reduïts i impulsar un fort contingut
laboral en els programes, establint a més una estreta vinculació amb
els ocupadors locals.
• Foment de la contractació: les subvencions directes a l’ocupació poden
constituir un element important de les polítiques actives del
mercat de treball per reinserir aturats de llarga durada i dones que
desitgin reincorporar-se al mercat de treball després d’un període
MANUAL PER A LA GESTIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL
d’inactivitat laboral, sobretot si es combinen amb programes de formació
específics i d’ajut a la recerca d’un lloc de treball. No obstant
això, els costos de pes mort i els efectes de substitució per a aquest
tipus de subvencions poden ser molt elevats. Per això cal desenvolupar
mecanismes de control i de supervisió, per evitar que les empreses
utilitzin aquestes subvencions com una font regular de subsidis.
Igualment, l’ajut als aturats per a la creació de noves empreses només
és eficaç si s’elegeix molt acuradament els beneficiaris.
• Creació directa d’ocupació: la creació directa d’ocupació en el sector
públic s’ha d’utilitzar com a últim recurs i només per a aquells individus
amb greus problemes per accedir al mercat de treball que no
es resolen amb cap altre tipus de mesures. En qualsevol cas, la majoria
dels programes desenvolupats en aquest camp tenen un impacte
molt limitat i els seus resultats semblen ser poc concloents.
• Accions i iniciatives locals: totes mostren com a resultat un cert impacte
positiu, encara que feble, en l’ocupació, un major flux de sortida
de la desocupació (menor en el cas del de llarga durada) i una
certa menor dependència dels subsidis per desocupació.
Altres resultats rellevants en aquest àmbit no estan directament relacionats
amb l’ocupació, sinó amb el potencial de desenvolupament econòmic
“local”. Així, en les avaluacions també es recull l’impacte positiu
d’aquests programes per a: la creació d’infraestructures i serveis tècnics
per a la intervenció, que presenten valor posterior per a altres actuacions;
l’aprenentatge de tècniques de cooperació per al treball de les
entitats locals i un major coneixement de la realitat local.
BLOC 4.1 Les polítiques actives d’ocupació