Manual per a la gestió de polítiques de promoció econòmica i ...

59
les PAO ha de ser anticíclic, perquè si no, per exemple, en els prò-
xims anys –que és quan més faran falta els recursos per PAO–
menys en tindrem, perquè es gastaran més en polítiques passives.
Almenys pel que fa al finançament de les PAO (sense entrar en la
del subsidi) caldria fer el trànsit de la solidaritat professional a la
fiscal, és a dir, pagar-les a càrrec de pressupostos generals de l’Estat
en comptes de, com fins ara, pagar tot a càrrec de les retencions
en nòmina.
• Cal modificar l’estructura de la despesa entre grans programes. Així,
mentre a Europa, per a l’any 2005, els serveis públics d’ocupació,
amb un 31%, i les polítiques de formació, amb un 27%, eren les
partides més importants i representaven pràcticament el 60% de la
despesa realitzada en polítiques actives, seguides dels incentius a
l’ocupació (17%), la integració de discapacitats (12%) i la creació
directa d’ocupació (10%), a Espanya, en canvi, la partida més important
és la d’incentius a l’ocupació (43%), seguida de la formació
(22%) i dels serveis públics d’ocupació (14%). És a dir, Espanya gasta
17 punts menys que la mitjana (menys de la meitat) de la UE en
serveis d’ocupació i 26 punts més que la mitjana (mes del doble) en
subvencions directes a l’ocupació a través del Pla de Foment de
l’Ocupació. Una altra distribució és possible. A més, resulta que gran
part de la despesa en subvencions no està territorialitzada.
• Cal objectivar, mecanitzar, incorporar a la llei –si és possible– i automatitzar
el finançament anual de les PAO (igual que ocorre en sanitat,
educació) de tal manera que les CCAA les tinguin en el seu
pressupost i puguin planificar (i plurianualitzar) la despesa.
MANUAL PER A LA GESTIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL
PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ
A mitjan dels anys noranta, en el territori de la Unió Europea, comença
a posar-se de manifest la necessitat de lluitar contra els elevats índexs
d’atur que es produeixen en aquells moments, fruit de diversos factors
de naturalesa heterogènia (alt creixement demogràfic, incorporació de
la dona al mercat de treball, els llocs de treball creats no absorbeixen la
gran quantitat de demanda existent).
Si bé és cert que, a nivell estatal, els països adopten mesures concretes
per tal d’intentar pal·liar el problema de l’atur i les conseqüències socials
i econòmiques que se’n deriven, es detecta que aquest és un problema
comú, amb característiques suficientment homogènies als estats
que conformen el territori de la Unió Europea, com per intentar unificar
esforços i lluitar de manera conjunta, tot establint estratègies que tinguin
una dimensió global.
De la Cimera sobre l’Ocupació de Luxemburg, l’any 1997, sorgeix
l’anomenada Estratègia Europea per l’Ocupació, que té com a principal
objectiu la lluita contra l’atur. Aquesta és reforçada l’any 2000 en el
Consell Europeu de Lisboa, on es fixa l’objectiu d’augmentar la taxa
d’ocupació (situada en aquell moment en un 61% de mitjana) fins a un
70% aproximadament per a l’any 2010; i l’augment del nombre de
dones ocupades (situada en un 51%) fins a un 60%, per al mateix període.
(“Conclusiones de la presidencia. Consejo Europeo de Lisboa, 23
y 24 de marzo de 2000”).
BLOC 4.1 Les polítiques actives d’ocupació