Manual per a la gestió de polítiques de promoció econòmica i ...

56
reconvertir determinats sectors produc tius i a la consideració que els re-
cursos humans implicats han deixat de ser útils per al mercat de treball.
Entre les polítiques passives, les més importants, no hi ha dubte, són les
prestacions per atur, que es poden subdividir en dos nivells:
• Nivell contributiu: la prestació per atur és una prestació substitutiva
dels salaris que s’abonen d’acord amb el temps i la quantia de la
cotit zació. Es tracta, pròpiament, d’una assegurança d’atur.
• Nivell assistencial: subsidi per atur que s’abona als aturats que han
es gotat la prestació contributiva o en circumstàncies especials (emigrants
retornats, excarcerats, invàlids parcials, etcètera).
Mentre el nivell contributiu està basat clarament en la noció d’assegurança,
ja que pretén garantir a l’aturat una renda substitutiva del salari
que ha deixat de percebre, el nivell assistencial té, en el cas de l’atur, un
caràcter complementari al de la prestació contributiva, ja que tendeix a
cobrir les deficiències de cober tura de la prestació contributiva.
Les polítiques actives d’ocupació tenen un origen posterior a les polítiques
passives, i estan associades als models nòrdics d’estat de benestar,
encara que en els últims temps el seu ús com a instrument de lluita
contra l’atur s’ha generalitzat, almenys en l’àmbit europeu, gràcies en
part a l’estratègia europea per l’ocupació.
Aquestes polítiques són el conjunt de programes que permeten la consecució
de la feina, l’adequació de l’oferta i la demanda i la reducció de
les situacions d’atur. Els seus objectius principals són els següents:
MANUAL PER A LA GESTIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL
1. Incrementar la transparència del mercat de treball
2. Desenvolupar l’estabilitat en l’ocupació
3. Optimitzar els recursos humans
4. Impulsar la creació d’ocupació i el repartiment del treball
5. Atendre col·lectius desfavorits, per la seva capacitat per inserir-se en
el mer cat de treball
La variada tipologia de mesures que hi ha en l’àmbit de les polítiques
actives se sol classificar en tres grans grups:
• Polítiques d’orientació, intermediació i col·locació: actuacions que
tracten de millorar la relació entre oferta i demanda de treball com
l’orientació en la recerca de feina, la gestió d’ofertes i contractació,
etcètera.
• Polítiques de formació: actuacions de formació professional ocupacional
o contínua, dirigides a proveir coneixements, ca pacitats i
habilitats a les persones que estiguin a l’atur (o tinguin el risc d’estar
aturats) per tal de millorar les seves oportuni tats d’inserció en el
mercat laboral.
• Polítiques de promoció i creació d’ocupació: actuacions que persegueixen
crear ocupació mitjançant incentius a la contractació, creació
d’ocupació pública directa, foment de l’autoocupació i l’economia,
el desenvolupament local, els jaciments d’ocupació o els pactes
territo rials per a l’ocupació.
BLOC 4.1 Les polítiques actives d’ocupació