Manual per a la gestió de polítiques de promoció econòmica i ...

75
• Seleccionar sectors d’activitat d’acord amb les especificitats locals.
Una vegada seleccionats, es tracta de desenvolupar-hi accions formatives.
Entre els sectors a tenir en compte mereixen especial atenció
aquells que incorporen I+D+i en el seu funcionament, així com
sectors considerats com a emergents que tenen un ampli potencial
d’expansió, com per exemple els lligats a les energies renovables.
Però també s’han de tenir en compte sectors tradicionals amb una
important presència al territori que cal potenciar. Aquesta selecció
pot permetre emfatitzar programes formatius destinats a llocs de
treball qualificats que, de vegades, són difícils de cobrir per part de
les empreses.
• Destinar esforços a les actuacions sobre activitats socials i comunitàries.
Aquestes activitats constitueixen una bona part dels considerats
com a “nous filons d’ocupació” i les actuacions han de concentrar-se
en aquelles en què es detecten necessitats insuficientment
cobertes. Activitats destinades a atendre les necessitats de les persones,
com l’atenció a la dependència, o a potenciar el patrimoni artístic,
cultural o natural dels municipis, ofereixen un significatiu potencial
per a moltes actuacions locals en matèria de formació ocupacional.
• Programar accions formatives “a mida”. S’entén aquí a mida de les
necessitats laborals d’empreses i institucions locals; les quals, òbviament,
cal conèixer prèviament i amb detall. En molts municipis catalans
predomina la presència de petites o de microempreses. En
aquests casos, és especialment important acostar l’oferta formativa a
aquest tipus d’empreses6 . Val la pena indicar, que les actuacions
MANUAL PER A LA GESTIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL
formatives “a mida” haurien de comptar, idealment, amb la compli-
citat de les mateixes empreses, involucrant-les en les mesures a apli-
car i intentant obtenir el seu compromís per tal de contractar una
part de les persones que segueixen els cursos de formació que, al cap
i a la fi, es programen en funció de les seves demandes explícites.
• Potenciar la formació amb pràctiques professionals. Les pràctiques,
que es realitzen en entitats o empreses lligades per la seva activitat
a la formació impartida, són un instrument de primer ordre per augmentar
la utilitat dels cursos per a les persones que els segueixen.
Proporcionen un contacte, que en ocasions és el primer, amb el món
laboral. I afavoreixen la interacció entre els ocupadors i les persones
que cerquen feina; la qual cosa pot facilitar la contractació després
de les pràctiques o en un futur pròxim.
• Programar accions per a col·lectius amb especials dificultats d’inserció
laboral. A hores d’ara, amb motiu de la crisi, aquest tipus d’actuacions
ocupa una part important del conjunt d’accions programades.
A col·lectius que ja fa temps es contemplaven per tenir fortes
dificultats d’inserció o per trobar-se en risc d’exclusió social (joves
amb fracàs escolar, immigrants, aturats de llarga durada, persones
discapacitades, dones amb experiències de violència domèstica, etcètera),
s’hi afegeixen avui altres amb problemàtiques molt diverses
entre si. Homes procedents de la construcció, persones afectades
per tancaments d’empreses en sectors molt diversos; persones a les
quals se’ls acaben les prestacions d’atur, etcètera, constitueixen collectius
i casos individuals força problemàtics al quals cal donar solucions
en termes d’expectatives d’inserció laboral.
BLOC 4.2 Els sistemes d’orientació-inserció laboral i la importància de la formació