PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

LA DENOMINACiÓ DELS LLOCS
14 Fem servir la forma cata lana dels topòn ims quan ens referim a ll ocs
de dins dels països de llengua cata lana. En els altres casos util itzem, si n' hi
ha, la traducció cata lana estab lerta per l'ús i la tradició (vegeu altres detal ls
a PRAXI LINGüíSTICA l, p. 71-72).
15 No escrivim Hispanoamèrica ni Iberoamèrica sinó Amèrica Llatina.
Tampoc no escrivim Sud-amèrica ni Centramèrica sinó Amèrica del Sud i
Amèrica Central. No utilitze m Amèrica del Sud si el que vo lem des ignar és
l'Amèrica Llati na (Mèxic, per exemple, pertany a l'Amèrica Llatina però
no a l'Amèrica de l Sud).
16 Si no sabem si un topònim té traducció catalana estab lerta per l' ús
i, en genera l, si tenim dubtes sobre la manera d'escriure correctament un
topònim (sobretot en casos de dubte sobre toponímia intern ac ional),
seguirem el que estableix l'''índex toponímic" de l'Atles universal (Ba rcelona,
Enciclopèdia Cata lana / Institut Cartogràfic de Cata lu nya, 1999) .
Aquesta informació normalment apareix també a la Cran Enciclopèdia
Cata lana i al Cran Larousse Cata là. També podem consultar en línia -la
consul ta és fàc i I i còmoda- el web del Servei d'Assessorament Lingüístic
i Traducció de la GeneralitatValenciana (www.cult.gva.es/saltl). que dóna
la informació dividida en apartats dedicats als municipis de la Comun itat
Va lenciana, a Espanya (ciutats espa nyo les i regions i províncies) i al món
(ci utats, region s, països i accidents geogràfi cs). I també podem consultar
l'apartat sobre noms de ll oc del web de la Secretaria de Po lítica Lingüística
de la Genera litat de Catalunya (http://cultura.gencat. netlll engcatls ial/
menuas.asp). Els noms oficials dels municipis catalans els trobem, a més,
a la Base toponími ca de Cata lunya de l' In stitut Cartogràfic de Cata lunya
(www.icc.es/toponimia/toponimia.htm l) i al Nomenclàtor oficial de
toponímia major de Cata lun ya, ed itat per la Generalitat de Cata lunya amb
la participació de l'Institut d'Estu dis Cata lans.
17 Podem fer servir els topònims Països Cata lans, País Valencià, Franja
de Ponent i Cata lun ya Nord encara que no sigui n oficials, ja que són
topònims que tenen tradició en català.
18 El topònim cata là per a la cap ita l de Mallorca és Palm a, i no pas
Palma de Mallorca.
19 Per referir-nos a l'estat po liticojurídic dins del qua l hi ha Cata lunya,
podem usar Espanya i Estat espanyol, tot i que normalment uti litzem aq uest
darrer des ignador.
20 L'adjectiu nacional el reservem, sempre que sigui possible (és a dir,
si el text no queda clarament forçat), amb el sentit 'de Catalunya' o 'dels
Països Cata lans'. Per referir-nos a Espanya usem estatal o espanyol.
22
2. Ortografia
L'APÒSTROF EN LES SIGLES
21 Utilitzem l'apòstrof si la sigla comença amb les vocals a, e, o i quan
comença amb una de les consonants següents: f, h, l, m, n, l', s i x.
Va presentar una comunicació al XII Col·loqui Internacional de Ll engua i Li tera tura
Cata lanes, orga nitza t per l'AI LLC.
L'ETSEQ parti ciparà en el nou projecte.
L'OTRI era l'Oficina de Tran sferència de Resultats d' Investi gac ió.
Hi ha una emissora d'FM que programa espa is de tema un iversitari .
El protocol de transmissió d' hipertext és l' HTTP.
Ca ldria reformar l'LRU.
L'MH equiva l a la màxima puntuació.
L'NP significa 'no presentat'
L'índex d'R+D és, cada vegada més, l'exponent del progrés.
Aques t estiu l' SL orga nitza cursos d' introducció al ru s.
L'XRT és el signe amb què distingim el nostre gru p de recerca.
22 Però si la sigla comença amb consonant i es pronuncia com si fos
un a paraul a normal, no s'apostrofa.
el FOU la LOGSE el MEC
la NOA
elTEU
la RAM
el SEGEU
23 Si comença amb h s'apostrofa sempre:
L'a nàlisi determina si hi ha anticossos de l'hepa titis B i C i de l'HIV.
24 L' article el i la preposició de s'apostrofen sempre si la sigla comença
amb les voca ls i o u:
L'IEC ha signat un conveni amb la URV.
El cicle d'orientació pedagògica l'organitza l' ICE.
Han dit que és un problema d'UGT.
25 L' article la, si la sigla co mença amb les voca ls i o u, s'apostrofa
quan la sigla es pronuncia en una so la síl·l aba o com si la primera voca l
portés accent:
l'UCA l' URSS l'UVI
En els altres casos (i quan la voca l fa de semiconsonant) l'article la no
s'apostrofa:
23