PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

fins baix / fins a ba ix
fins dalt / fins a dalt
fins damunt / fins a damu nt
fins davan t / fins a davant
fins prop / fin s a prop
423 L'aparició d'un quantificador (més, molt, etc.) o d' un altre especificador
(ben, etc.) no modifica el comportament de fins i fins a:
El fum arribava fins més en llà del riu.
L'esp ina s'havia clavat fins molt a dins.
La taca anava de terra fins ben amunt.
Amb els mots que apareixen al punt 422 el quantificador o especificador
impedeix que ca igui la a:
fins ben a dalt
fi ns més a prop
424 Algunes de les preposicions davant de les quals la forma fins a es
redueix a fins poden col·loca r- se al final del sintagma. Llavors esc ri vim
igualment fins:
El tro es va sentir per tota la platja, fins mar endins.
ALTRES USOS DE FINS I FINS A
425 Per a l'ús de fins i fins a en express ions tempora ls, consulteu els
punts 521-525.
426 Quan utilitzem fins a amb altres va lors diferents de l locatiu o el
tempora l, esc ri vim sempre fins a (no suprimim mai la a):
La conjuntura ha aba ratit el preu d'aquest va lor borsari fins al 50%.
El ca p de la guerrilla i el coronel va n besca nviar fins a cent cinqua nta presoners.
Per comença r el joc ca l comptar fins a cinquanta.
S'hi va barreja r fins a no distingir-se.
FINS I FINS I TOT
427 Convé tenir en compte que la locució fins i tot pot reduir-se a fins:
Tots els inves ti gadors han abandonat la hipòtesi, fins i tot els que la defensavan amb
més convicció.
Tots els investigadors han abandonat la hipòtesi, fins els que la defen sava n amb més
convicció.
En els textos de la URV, però, normalment evitem aq uesta reducció.
En s inclinem, doncs, per frases com les següents:
120
Fins i tot els grups de recerca més nous han rebut aj ut econòmic.
Podeu lliurar els documents fins i tot sense la firma oficial.
GRÀC/fSA
428 La locució gràcies a no suporta l'absència de la preposició davant
de que i, per tant, ca l recórrer a la cadena el fet que o a un substantiu :
• El preu dels manuals no s' ha disparat gràcies a que / a què / que s'han liberalitza t els
descomptes.
El preu dels manuals no s'ha disparat gràcies al fet que s'ha n liberalitza t els descomptes.
El preu dels manuals no s' ha disparat gràcies a la liberalització dels descomptes.
LA CONJUNCIÓ I/ O
429 Norm alment és innecessari recórrer a la conjunció complexa i/o,
que no té tradició en català, més aviat enfarfega els textos i no respon
rea lment a una necess itat comunicativa . Hem de tenir en compte que en
cata là la conjunció disjuntiva o no és excloent. Això vol dir que una frase
com la següent:
Vindrà el professor Navarro o la professora Cubells.
Té tres interpretacions, totes tres igualmen t correctes:
a) Vindrà el professor Navarro (i no la professora Cubell s).
b) Vindrà la professora Cubell s (i no el professor Navarro).
c) Vindra n el professor Navarro i la professora Cubell s.
LA PARAULA IGUAL AMB VALOR ADVERBIAL
430 Ca l que evitem l' ús de l'adjectiu ig&Jàl quan la frase demana els
adverbis tant, igualment o potser.
• El conferenciant ha dit que igual pot fer la conferència en anglès com en francès.
El conferenc iant ha dit que tant pot fer la conferència en anglès com en francès.
• Aquest grup va presentar els papers ahir, però l'a ltre grup ha arribat igual a temps.
Aquest grup va presentar els papers ahir, però l'a ltre grup ha arribat igualment a temps.
• Si m'a nimo, igual em presento a la convocatòria.
Si m'a nimo, potser em presento a la convocatòria.
jAQUf
431 A diferència d'altres conjuncions de subordi nació, la conjunció ja
que in trodueix un a oració que sempre va sepa rada de l cos de la frase
principal per mitjà d'una coma:
• Va dir que no podia convènce r el poble d'unir-se al libera lisme ja que el poble "encara
no ha madurat".
Va dir que no podia convèncer el pobl e d'un ir-se al liberalisme, ja que el poble "enca ra
no ha madurat".
121