PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

46 Els compostos s'escriuen habitualment sense guionet (el primer mot
perd l'accent, si en portava):
fisicoquím ic
teoricopràctic
teoricometodològic
politicojurídic
47 Porten guionet els compostos següents.
a) El s noms de punts ca rdinals i altres mots que comencen amb el nom
d' un punt cardi nal:
nord-est
nord-ameri cà
sud-asiàtic
sud-oest
b) Els numerals (quan escau):
vint-i-dos
tres-cen ts
e) El s compostos pa trimonials que tenen el primer element que acaba
amb vocal i el segon que comença amb r, s o x, o que podrien pronunciar-se
erròni ament sense la presència del gu ionet:
Coma-ruga
Mont-roig
para-sol
para-xocs
penja-robes
Vi la-rodona
d) Altres parau les d' ús poc freqüent en llengua està nda rd com:
pOl i-poti
xino-xano
a corre-cuita
48 Quan indiquem dos term es d' una relació de polaritat, escri vim el
guionet (perqu è no es tracta pròpiament d'un compost):
Les relacions professor-a lumne.
La tensió comprador-venedor.
La coa lició PSC-PSOE.
El trajec te Re us-Valls.
En aquests casos sempre és possible l'altern ativa d'una construcció sintàctica
ordi nària:
28
Les relacions enlre el professor i l'a lumne.
La tensió entre el comprador i el venedor.
La coa lició entre el PSC i el PSOE.
El trajecte entre Reus i Va lls.
En qualsevol cas, hem d'evitar solucions mixtes, que són inadequades:
*Les relacions entre professor-alumne.
*La lensió entre comprador-venedor.
*La coa lició entre PSC-PSOE.
*EI trajecte entre Reus-Valls.
49 En ca nvi, quan repetim un nom amb la vo luntat d' intensificar o
d'especificar la propietat d'autènti c, escrivim les dues ocurrències del nom
separades per un espa i en blanc:
El professor professor és el que no concep la seva vida sense la docència .
El pagès pagès no aba ndona mai la terra.
El PUNT VOLAT
50 No escrivim el punt volat de la I gemi nada com si fos un punt i
seguit. Els programes de tractament de textos usuals permeten escriure
correctament el punt vo lat (normalment pi tjant la tecla de majúscula
conjuntament amb la del nombre 3).
La instal·lació / *La instal.lació és adequada.
LA BARRA INCLINADA
51 La barra inclinada s' usa sovint per indica r una segona forma*d'una
paraula o d'un conjunt de paraul es, i per indica r coordinació o opos ició.
Convé tenir en compte que en tots aquests casos ès deixa un espai aba ns i
després de la barra si les seqüències de ba nda i banda són de més d'una
paraula:
Les relacions Catalunya/ Espanya són el tema del curs.
* Les relacions Amèrica del Nord/ Amèrica del Sud van donar lloc a un debat intens.
Les relacions Amèrica del Nord / Amèrica del Sud va n donar lloc a un debat intens.
Senyor/a
* Benvolgut amic/ Benvolguda amiga
Benvolgut amic / Benvolguda amiga
L'ElA GEMINADA
52 Convé conèixer les paraules que s'escriuen amb I gem inada i les
que no s'h i escriuen. En donem una mostra:
al·legar/a l·legac ió
al·legori a
al·ludir
anul·lar
col· laborar
*a lega r/*a legac ió
*a lego ri a
*a ludir
*a nular
*colaborM
29