PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

CAP I CAP A EN COMPLEMENTS DE LLOC
398 La forma bàsica de la preposició és cap a:
Ha girat cap a la dreta.
Caminem cap a un món millor.
Es dirigeix ca p a Barce lona.
Mirava cap a tu.
Apunta ca p a objectius dife rents.
Va girar la mirada cap a dava nt de tot.
L'h e vist cap a darrere de la cua.
Va arribar cap al fi nal del corredor.
La pedra queia cap al fons.
399 La fo rma cap a es redueix a cap en els contextos que mostren els
exemples següents:
Mou-te més cap aquí / cap allí / ca p allà.
Ha anat cap amunt / cap avall.
Es diri geix cap endarrere / ca p endavant.
M irava cap endins / cap endintre / ca p enfo ra / ca p enrere.
Cap on vas?
400 Amb ce rtes paraul es la caiguda de la a és opcional (i, per tant, és
tan correcte escriure la preposició com no escriu re-l a) :
ca p ba ix / ca p a baix
cap da lt/cap a dalt
cap dins / ca p a dins
cap dintre / cap a dintre
ca p fora / ca p a fora
ca p so / cap a sota
401 Davant de demostratiu a la URV generalment no fem la reducció,
malgrat que la tradició norm ativa catalana establei x que sí que se n' hi fa
(en qualsevol cas, no considerem incorrecta cap de les dues pràctiques):
CARA A
Ca ldri a girar els ulls cap a aques ta obra de Rovira i Virgili .
Acosta't cap a aquella porta del final del corredor.
S'arrepenj ava cap a aqu esta banda.
402 En català estàndard podem utilitza r la locució de cara a, però no
està permès reduir-la a cara a:
11 4
* Per donar resposta a l'escrit del vicerector d' Estud ia nts i Docència, i cara a la prepa rac ió
del POA del curs 2000-2001, us demanem que ens feu arribar les vostres propostes.
Per donar resposta a l'escrit del vicerector d'Estudiants i Docència, i de cara a la preparació
del POA del curs 2000-2001, us dema nem que ens feu arribar les vostres propostes.
DIFERÈNCIA ENTRE CASI, CASIBÉ, GAIREBÉ, QUASI I QUASIBÉ
403 Els mots casi, casibé i quasibé són i ncorrectes. També ho és el
conjunt quasi bé. Les formes adequades a l'estàndard són gairebé i quasi.
Totes dues te nen el mateix sign ificat. En els textos de la URV utilitzem
preferentment gairebé.
* Així ho va reconèixer cas i toth om.
* Així ho va reconèixe r cas i bé tothom.
* Així ho va reconèixe r quasibé tothom.
* Així ho va reconèixe r quasi bé tothom.
Així ho va reconèixe r gairebé tothom.
Així ho va reconèixe r quasi toth om.
ÚS INNECESSARI DE COM
404 No escrivi m com si la frase té exactament el mateix significat sense
la partícu la:
* És massa tard com per tornar ara a revisar les qua lificac ions.
És massa ta rd per tornar ara a revisar les qualificacions.
COM A AMB VALOR APROXIMATIU
405 Les frases que porte n com a amb va lor aproximatiu no só n
incorrectes en cata là, però són impròpies del nive ll de fo rm ali tat dels textos
de la URV:
1-1 i havia com a cinquanta persones.
Era d' un color com a groc.
Per expressar un va lor aproximat recorrem a altres construcc ions:
Han ass itit a la presentació de l'assignatura unes / aproximadament / prop de / al voltant
de cinquanta persones.
COM I COMA
406 Davant de nom i adjectiu sense determinant, escri vim sempre com a:
• Com fonts de referència principal hem utilitza t les obres que indiquem a continuació.
Com a fonts de referència principal hem uti litza t les obres que indiquem a continuació.
• I-Ia respost a la pregunta com director del Departament.
I-Ia respost a la pregunta com a director del Departament.
* El tutor el va acred itar com prou responsable.
El tutor el va acreditar com a prou responsable.
* S'ha dec idi t, convenciona lment, triar una de les mostres com representativa.
S' ha dec idi t, convenciona lment, triar una de les mostres com a representativa.
* Anava com boig busca nt el papers amb el currículum.
Anava com a boig busca nt el papers amb el currículum.
Com a criteri general, com a objectiu, com a conseqüència, com a finalitat, etc.
11 5