PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

A pa rti r del 1975, s'in icia la segona fa se del Plan de aprovechamiento, però, com he dit
abans, la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
A part ir del 1975, s' inicia la segona fase del Plan cie aprovechamiento. Però, com hem
dit abans, la seva incidència demogràfica serà molt més moderada.
574 A més, la conjunció però ta mbé es pot despl açar, com si fos un
mati sador. I ll avors sí que va entre comes. Es pot desp laçar a una pos ició
med ial (ca p al mig de l'orac ió):
A pa rtir del 1975, s' inicia la segona fa se del Plan cie aprovechamiento. La seva incidència
demogràfica, però, serà molt més moderada .
A pa rtir del 1975, s' inicia la segona fase del Plan cie aprovechamiento. La seva incidència
demogràfica serà, però, molt més moderada .
I es pot desp laça r a la posició final de l'oració:
A partir del 1975, s'inicia la segona fa se del Plan cie aprovechamiento. La seva incidència
demogràfica serà molt més moderada, però.
575 Fi nalment, quan la conjunc ió però no uneix dues oracions sinó
dos noms, dos adjecti us, dos adverbi s o dos si ntagmes prepos icionals,
s'escriu norm alment se nse coma (tot i que la presència de la coma tampoc
no se ri a incorrecta) :
Es preveu pluja al Pirineu però sol a la costa.
Aquest sistema és ràpid però poc precís.
Va n treba llar diligentment però poc eficaçment.
La planta prové de Mèxic però d'una zona humida .
LA COMA ENTRE EL SUBJECTE I EL PREDICAT
576 És incorrecte escriure una coma entre el su bjecte i el pred icat.
• Els alumnes matricul ats, tindra n dret a sis convocatòries ordinàries d'exa men.
Els alumnes matricul ats 0 tindran dret a sis convoca tòries ordin àries d'exa men.
Ca l vigilar especialment a no cometre aquesta incorrecció quan la frase
és ll arga:
• Una de les pri ncipa ls raons per les quals l' Emi li Rosa les es va interessar per la publicació
de l'obra completa de Sebasti à juan Arbó, fou precisament el neguit per donar a
conèixer un esc ri ptor del nostre ento rn ga irebé desconegut.
Una de les principals raons per les quals l'Emili Rosales es va interessar per la publ icació
de l'obra completa de Sebastià j uan Arbó 0 fou precisament el neguit per donar a
conèixer un escri ptor del nostre entorn ga irebé desconegut.
577 Si entre el subjecte i el pred ica t hi ha un complement o un
matisador, ll avors sí que hi posem una coma:
156
Una de les principals raons per les qua ls l' Emili Rosa les es va in te ressa r per la publi cació
de l'obra completa de Sebas tià juan Arbó, com ja es va dir ahir, fou precisa ment el
neguit per donar a conèixer un escriptor del nostre entorn ga irebé desconegut.
LA COMA EN LA COORDINACiÓ D'ORACIONS
578 Hi ha la idea, erròni a, que la presència de la conjunció i per unir
dues oracions impedeix que, a més, hi hagi també una coma. En rea litat ta nt
és poss ible una cosa com una altra. Si les dues oracions són breus -i
sobretot si, a més, tenen el mateix subjecte- norma lment n' hi ha prou
amb la conjunció:
Els uns ensenyen i els altres aprenen.
Els professors de la U RV ensenyen i inves ti guen.
Però si una de les dues oracions és complexa, ll arga, ja conté una i o,
sobretot, si les dues oracions no són pròpi ament dos membres d' un a
coordinació del mateix nive ll, és habitual escriure una coma abans de la i:
Vam ana r al cafè de la cantonada perq uè la pluja ens havia sorprès passeja nt, i vam
demana r una copa .
La professora va insistir en la necessitat de fer la prova, i la proposta fou rebutjada.
S'ha defensa t de les acusacions i dels insults, i ha explica t per què havia actuat d'aquella
manera sospitosa.
EL PUNT I COMA
579 En el cata là estàndard d'avui l' ús del punt i coma ha quedat pràcti
ca ment reduït a les enumeracions que contenen complements explicatius:
Hi van participar les persones següents: josep Ro ig, president del comitè; Blanca Tel l,
sec retàri a; joan Bech, vocal primer; Marc Pons, voca l sego n; Anna Coll, tresorera.
En aquest volum editem les obres següents: Croquis cle/natural, el seu primer recull de
contes; La papallona, que és la pri mera novel·1 ) La febre cI'or, l'obra més ambiciosa .
580 Hem de tenir en compte que si l' últim element de la relació va
introduït per la conjunció i, el punt i coma se substitueix per una coma:
• Hi van pa rt icipa r les persones següents: josep Ro ig, president del comitè; Blanca Tell,
sec retàri a; j oa n Bech, voca l primer; M arc Pons, voca l segon; i Anna Coll, tresorera.
Hi va n pa rtic ipar les persones següents: josep Ro ig, president del comitè; Blanca Tell,
sec retàri a; j oa n Bech, voca l primer; Marc Pons, voca l segon, i Anna Coll, tresorera.
581 O cas ionalment, es pot fer servir el punt i coma en comptes del
punt si vo lem relacionar més estreta ment el contingut de dues oracions:
Ll avors, d'una ba nda, als ciutadans no els agrada que els vigi lin; de l'a ltra, els agrada
que algCI vigili l'ordre públic i se'n faci responsable.
582 Hi pot haver altres motius circumstancials per substuir un punt per
un punt i coma. En aquest exemple hi ha un punt i coma per evitar have r
de comença r la frase següent amb majúscul a, extrem que quedari a estrany
perqu è el text de dins dels parèntes is comença amb minúscul a:
Tot segui t donem uns quants exemples de fra ses mal puntuades (a lguns dels exemples
són del ma nual de Pujol i Solà; no ho indica rem necessàriament).
157