PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

El prescn tador del llibre ha fet notar que els conceptes que s' hi expliquen ¡ *en ell
s'expliquen són clars i entenedors.
En la trad ició filològica modern a, en comptes de part ir de la forma principa l per deduirne¡*deduir
d'ella la resta del paradigma, es comença amb operacions de commutació.
Quan s' ha comunicat que hi hauria assemblea el director ha dit que no volia intervenirhi
¡*intervenir en ella.
M'han dema nat per la convocatòria i els he dit que no en sé res ¡*no sé res d'ella.
ÚS INADEQUAT DE PRONOMS FEBLES PROPIS DE lA llENGUA
COl·lOQUIAl
108 Si redactem un text amb pressa o sense atenció és fàc il que, sense
adonar-nos-en, escrivim alguna de les formes pronominal pròpies del parlar
del Ca mp de Tarragona qu e, malgrat la seva genuïnitat, no pertanye n a
la ll engua estàndard:
• Si redactem un text amb pressa o sense atenció és fàci l que, sense adonar-se' n, escrivim
alguna de les formes pronominal pròpies del pa rl ar del Camp de Tarragona.
Si redactem un text amb pressa o sense atenció és fàc il que, sense adonar-nos-en, escrivim
alguna de les formes pronominal pròpies del parlar del Ca mp de Tarragona.
• Us fem saber que no s'ha arribat bé el document elec tròn ic que s'heu envial.
Us fem saber que no ens ha arribat bé el document elec trònic que ens heu envia I.
PLEONASMES PRONOMINALS
109 Si un complement ocupa, en la frase, el ll oc que I i correspon, no
és correcte reprodu ir-lo per mitjà d' un pronom feb le.
• A continuació ha intervingut el Dr. Lluís Macedònia, i ha dit que tots plegats n'hem
parlat ja prou del problema.
A continuació ha intervingut el Dr. Lluís Macedòni a, i ha dit que tots plegats hem parlat
ja prou del problema.
• L'equ ip dega nal vol donar-li una afectuosa benvinguda a l' Esther.
L'equip dega nal vol donar una afec tu osa benvi nguda a l'Esther.
• A la sessió d'avui el director del Departament li ha dit al president del Consell Social
que les empreses tarragonines no inverteixen prou en recerca universitària.
A la sessió d'avui el director del Departament ha dit al president del Consell Social que
les empreses tarragonines no inve rteixen prou en recerca universi tàri a.
• Ja li hem comunica t al director que demà tindrà l'esborrany.
Ja hem comunicat al director que demà tindrà l'esborrany.
110 S'exceptuen de la regla anteri or els complements d' uns quants
verbs que ex igeixe n sem pre la duplicació de pronom i complement. Són
els verbs amb pronom obli gatori. Vegeu-ne algu ns exempl es al punt 283.
111 Si el complement ha estat desplaçat al comença ment o al final de
la frase, sí que és correcte, amb tots els verb s, que a més s' hi escri gui un
pronom feb le. Consu lteu els punts 551 i 563.
46
112 Si el complement és un pronom fo rt, la dupl icac ió amb el pronom
feb le és obli ga tòria:
* La proposta l'han fe ta a mi.
La proposta me l'han feta a mi.
* Ho d ic a tu.
T'ho dic a tu .
* H an afavorit a ell.
L'h an afavorit a ell.
113 Quan el complement ind ica primera o segona persona, la duplicac
ió amb el pronom feb le ta mbé és obligatòria:
Són coses que us agraden molt als alumnes.
Això ens interessa força als professors a temps parcial.
PRO NOMS EL, LA, ELS, LES EN COMPTES DEl PRONOM EN
114 Quan el pronom feb le fa de complement directe indeterminat, la
form a adequada és en. Ca l vigilar, i no escriure el, la, els o les .
• Aquestes conjuncions norm alment no tenen cà rrega semàntica, però si la tenen ho
atri buirem a la pragmàti ca o al context.
Aquestes conjuncions normalment no tenen cà rrega semàntica, però si en tenen ho
atri buirem a la pragmà ti ca o al context.
• Donar sang és un deure; rebre-la, un dre!.
Donar sang és un deure; rebre'n, un dret.
• Rega len obsequis a tots els qui els demanen.
Rega len obseq ui s a tots els qui en demanen.
El PRONOM ELL
11 5 Quan ens referim a coses, presc indim del conjunt d'ell després
del determinants cap i la majoria:
• Hi ha qua tre propostes, però cap d'elles no s'ajusta a les condicions es tabl ert es.
Hi ha quatre propostes, però cap no s'aj usta a les condicions establertes.
• El grup de recerca està constituït per tres unitats que es coordin en, de manera que cap
d'elles no està subordinada a una altra.
El gru p de recerca està constituït per tres unitats que es coordinen, de manera que cap
no està subord inada a una altra.
• Fina lment, hem revisat l'edició dels programes de les assigna tures, mirant de corregir
errates (la majoria d'ells han pogut ser revisa ts pel Servei Lingü ísti c).
Finalment, hem revisa t l'edició dels programes de les assignatures, mirant de corregir
errates (la majoria han pogu t ser revisa ts pel Servei Lingüísti c).
116 També presc indim del pronom ell en construccions com les següents:
• Els integrants de la comissió, lots ells llicenciats en Història.
El s integrants de la comissió, Iols llicenciats cn Història.
47