PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

• La secretaria roman tancada a partir de les 15 ho res.
La secretari a està tancada a partir de les 15 hores.
El verb romandre es fa servir per indicar permanènci a. Per a raure,
consulteu el punt 337.
SOLVENTAR
352 No utilitzem mai el castellanisme so/ventar (consulteu també PRAX I
LI NGüíSTI CA 11, p. 127):
• Et demano q ue pa rli s amb e l Joan i que, d'aquesta manera, solventis aquest petit
inconveni ent.
Et demano que pari is amb el Joan i que, d'aquesta manera, arreglis / resolguis / solucionis
aquest petit inconvenient.
TELEFONAR
353 El verb telefonar regeix complement indirecte:
Hem telefon at al vicerector / 'el vicerector.
Ja li hem tel efonat / ' Ja l'hem te lefon at.
Van telefonar a Madri d.
Ja hi va m te lefon a r.
TENIR CLAR
354 L'e pressió tenir clar és una expressió col·loqui al que no fem servir
en els textos de la U RV
• El d irector ha dit que té clar que el term ini no s'ampli arà.
El d irecto r ha dit que sap / que és conscient que el termini no s'ampli arà.
TENIR LLOC
355 De vegades hi ha una certa prevenció a utilitza r la locució tenir
lloc, potser perquè es dubta si és una locució genuïna en cata là. És, però,
perfectament adequada en textos formals:
TORNAR
100
El congrés tindrà lloc durant la segona quinzena de novembre.
356 El verb tornar no té sentit causatiu:
• Ta nts canvis d'ho rari el tornen boig.
Tants canvis d'ho rari el fan tornar boig.
TRACTAR-SE DE
357 El verb tractar-se de no porta subjecte. És incorrecta una frase com
la següent:
• La proposta del Sr. Marquès es tracta d'una bona proposta.
L'altern ativa correcta és aquesta:
La proposta del Sr. Marquès és un a bo na proposta.
El ve rb tractar-se de es fa servir, per tant, quan no necessitem expressar
el subjecte:
Es tracta d' un problema difíc il.
Es tractava d' un sistema molt àgil.
Es tracta que tothom sigui molt puntua l.
Es tractava que ho endevi nessis.
Entre la frase amb el verb tractar-se de la frase anterior hi posem
sempre un punt.
• Un a ltre escri ptor va sobresorti r en aquesta primera me itat de segle, es tracta de Pere
Mata i Fontanet.
Un a ltre escriptor va sobresortir en aquesta primera me itat de segle. Es tracta de Pere
Mata i Fontanet.
TRANSFORMARflRANSFORMAR-SE
358 El verbs transformar i transformar-se regeixe n la preposició en:
Aquest procés transfo rma els residus o rgà nics en/'amb adob.
Quan entra a cl asse es transforma en/'amb una altra persona.
TUTORITZAR
359 Encara que no apareix al diccionari normatiu oficial, utilitzem el
verb tutoritzar, qu e, amb el significat acadèmic, preferim a tutelar:
UBICAR
Els treba lls d' investi gació tutoritzats també seran objecte de va loració dava nt e l tribunal
designat pel Departament.
Enguany, cada un dels professors del Departament ha tutoritzat tres alumnes.
360 Evitem el ve rb ubica r si només volem indica r el lloc on hi ha
alguna cosa (consulteu també PRAX I li GÜ íSTICA 11, p. 130-131):
El despatx del d irecto r és / ' s'ubica a la tercera pl anta.
La nova fac ultat s'emplaçarà / ' s'ubicarà al ca mpus de Reus.
101