PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

More documents

Recommendations

Info

l'EXPRESSiÓ DEL LíMIT DE TEMPS PER FER UNA COSA 517 Per expressar que farem una cosa abans que acabi un període de temps delimitat, fem servir la locució d'a quí a. La prepos ició a no s' ha d'ometre: El conseller s' ha compromès a convoca r una reunió d'aquí a quinze dies / *d'aquí quinze dies. Acaba rem la reunió d'aquí a cinc minuts / *d'aquí cinc minuts. 518 No fem servir en aquest cas les prepos icions en, dins ni dintre (<strong>PRAXI</strong> LlNGüíSTICtI 11, p. ): Presentarem el resultat de la recerca d'aquí a una setmana / *en una setmana / ' dins d'una setmana / ' dintre d' una setmana. 519 La preposició en s' utilitza, en tot cas, per indicar el temps durant el qual es fa alguna cosa: Va arribar al mini steri i en quinze dies havia capgirat el sistema de pensions. Aprendrem japonès en tres se tmanes. 520 Hi ha altres maneres d'expressar que farem una cosa aba ns que acabi un període de temps delimitat. Consu lteu el punt 528. LA PREPOSICiÓ FINS I FINS A EN LES INDICACIONS DE TEMPS 521 Considerem que la forma bàsica de la prepos ició és fins a. Aquesta preposició perd ia a si el nucli del complement tempora l no és un nom i, per tant, no porta arti cle (donem qu atre blocs d'exemples : el primer, amb els exemples ordenats alfabèticament; el segon, amb oracions de participi; el tercer, amb dies de la setmana; el quart, amb quantifica dors de l complement temporal). 140 fins abans fi ns ahir fi ns aleshores fins ara fins aviat fins avui fins d'a quí a una hora fins de seguida fins demà fi ns després fin s enguany fin s fa uns dies fin s havent dinat fins lIav;rs fins per Nadal fins prop de les 11 fins quan ho diguin fins que tinguem tota la documentac ió fi ns tard fins ja entrat el segle XIX fins passa ts els exàmens fin s obert el termini fin s dilluns fins dimarts fi ns d imecres fins més endava nt fins poc després de Nadal fi ns tres hores més tard del que estava previst fins anys després fins dies més tard 522 Si el nucli del complement tempora l és una oració d' infinitiu o un nom que no fa de quantificador (s i és un nom normalment porta article o un especificador equivalent), la a no cau. En la relació següent hi ha en primer lloc un exemp le amb una oració d' infinitiu i els altres exemples estan ordenats, aproximadament, començant per les unitats més petites (en alguns casos hi ha exemp les incorrectes amb asterisc: es tracta de seqüències que s'usen sovint i que cal corregir) : fins a ten ir tota la documentació fins al moment d'acabar fins a les 16.30 fin s a dos quarts de cinc la tarda fin s a l'hora de la reunió / 'fins l' hora de la reunió fin s a última hora fin s al matí, fins al migdia, fin s a la tard a, fins al vespre, fins a la nit fi ns a entrada de fosc fins al dia de la reunió / *fins el dia de la reunió fins al dimecres 20 d'abril fins al 15 d'octubre de 2002 fins al dia 15 d'octubre de 2002 fins a mitja setmana fins a la primera quinzena de juliol fins al mes que ve / 'fins el mes que ve fins al mes de maig / ' fins el mes de maig fins a l'octubre / 'fins l'octubre / ' fins octubre fins a la primavera / ' fins la primavera fins al sego n quadrimestre fins al 2002/ ' fin s el 2000 fins a 1998/ ' fin s 1998 fins al curs 2001-2002 fins al segle XII I / ' fin s el segle XIII fin s a l'època de M il à i Fontanals fin s al període d'exà mens Fi ns a qu ina hora / quin dia / quina se tm ana / qu in mes hi ha temps? 141
523 Però amb la setmana i l'endemà la prepos ició a sí que ca u: La re uni ó no es farà fins la setma na que ve. No ho va m te nir a punt fin s l'e ndemà de l dia previst. 524 Amb la para ul a any precedida d'articl e, la ca iguda de la a és opcional (norma lment no ca u si fins a està en correlació amb des de): No es va firmar e l conveni fins l'any 1997 / fin s a l'any 1997. Va tre ballar e n aquest projecte fin s l'any passat / fins a l'any passat. Va impartir l'assignatura des de l'any 1998 fins a l'any 2001. (però si indiquem l'a ny només amb la xifra la preposició no ca u: fins a 1997.) 525 Quan fins a va seguit per un demostrati u, actuem segons els criteri s segl.ients. a) Amb les para ul es hora i moment, la prepos ició a no ca u mai: He u treball at fins a aquesta hora que dius? Fins a aquell moment tots pe nsàvem que la comi ssió aprova ria e l pla. b) Amb les paraul es matí (i migdia, tarda, etc.) i dia, amb els noms del dia de la setmana, dels mesos i de les estacions, i amb els anys, la preposició a cau sempre: Han treba ll at fins aquest matí / fins aquest migdia / fins aquesta tarda. El te rmi ni de presentac ió d'al·l egacio ns s' ha a lla rgat fins aquest dia que s' indica aquí. El cicle de conferè ncies dura fins aquest divendres. El substitui rà un professor contractat fi ns aquest mes de maig. Fins aquest estiu no he m pogut acabar de rev isa r e l ma nual de lingü ística genera l. No va te nir e l llibre acabat fin s aquell a ny. c) Amb paraul es que des ignen períodes superiors a l'a ny o períodes llargs de límits no defini ts, la ca iguda de la a és opcional: Els cie ntífi cs van defensar la prime ra teoria fins a aquest segle de què parlem / fins aquest segle de què parlem. La hi pòtesi no es va estendre fins a aquesta dècada / fi ns aquesta dècada. Es va n continuar practicant trepanacions fins a aquesta època que estudiem / fins aquesta època que estudiem. L'EXPRESSIÓ A PARTIR DE 526 En els últims anys es tendeix a ab usar de la locució preposicional a partir de. Convé que parem ate nció a no fer-l a servir per situar un fet que té una localització temporal concreta : 142 * L' autobús que porta rà e ls congressistes al Rectorat sortirà a partir de les 16.30 h. L'autobús que portarà e ls congressistes al Rectorat sort irà a les 16.30 h. * L'acte començarà a partir de les 12 .1 5. L'acte come nçarà a les 12. 15. En ca nvi, es pot utilitza r en frases com les seg l.i ents: Els estudiants poden ven ir a busca r les no tes a partir de d imecres. A partir del dia 22 ja es podran firm ar les actes. ELSADJECTlUS PROPPASSAT, PASSAT, PROPVINENT, VINENT 527 Els adjectius proppassa t i propvinent te nen com a funció fer èmfa si en el fet que el nom que acompanye n expressa un temps que acaba d'esdeveni r-se o que s'esdevindrà molt av iat, de ma nera que no hi ha ca p altre moment més proper al present que pugui designa r- se amb el mateix nom. La conferènc ia és el propvinent dilluns, no pas el dillu ns 14. Per aquest motiu no hi so lem recó rrer si no te nim vo luntat d'èmfasi: * En la re unió del proppassat dima rts va quedar un te ma important pe r tractar. En la reunió de dimarts va quedar un tema im portant per tractar. Só n, a més, dos adjectius de ca ràcter molt fo rm al, que moltes vegades indiquen el qu e ja expressem amb més se nzillesa i naturalitat per mitjà dels adjectius passat i vinent o de la relativa que ve: En s re unire m la setmana vinent / que ve / *propvinent. L'assignatura es va acti va r al quadrimestre passat / *al proppassat quadrimestre. ALTRES PREPOSICIONS I LOCUCIONS QUE S'USEN EN LES EXPRESSIONS TEMPORALS 528 Podem utilitzar altres prepos icions i locucions per expressar el temps en què ocorre alguna cosa. A continuació fem una llista ori entadora de possibi li tats, que també inclou expressions que ca l rebutjar (la llista no és exhausti va i, per tant, el fet que una express ió no hi aparegui no vo l dir que l' hàgim de considerar inadequada): * a qua tre ho res del fin al / J tres minuts de les o nze * a aquestes a ltures / a aquestes alçades a come nçame nt de setmana / de mes / d'abri l / de primavera / d'a ny / de segle a come nçame nts de setma na / de mes / d'abril / de prim avera / d'any / de segle * a falta de tres minuts a fin al de setmana / de mes / d'octubre / d'estiu / d'any / de segle / de c urs / de dècada a fin als de setm ana / de mes / d'octubre / d 'esti u / d'a ny / de segle / de c urs a hores d'ara * a l'ac tu alit at * a la ma jor brevetat possible * i1 manCl de cinc min uts a meitat de setmana / de mes / de maig / de segle 143
Page 2 and 3:
PRAXI LINGüíSTICA III. CRITERIS G
Page 4:
Prax i lingü ística . III. Criter
Page 9:
Introducció Aquest és el tercer v
Page 12:
LA DENOMINACiÓ DELS LLOCS 14 Fem s
Page 15:
46 Els compostos s'escriuen habitua
Page 18 and 19:
59 Per a estudiant, fem el femení
Page 20:
El projecte es realitzava a Rondòn
Page 24 and 25:
El prescn tador del llibre ha fet n
Page 26 and 27: ELS PRONOMS HO I HI COM A ATRIBUTS
Page 28: * Arribo a la Universitat de Girona
Page 32 and 33: LA TRADUCCiÓ DE POR LO QUE 160 La
Page 34: 8. Noms i adjectius: observacions s
Page 37: PONÈNCIA 202 Escrivim llegir una p
Page 43 and 44: 256 També hem d'evitar col·low la
Page 47 and 48: Ara LI toca A L'ALUMNE SEGÜENT. AL
Page 49 and 50: Va citar textua lment les paraul es
Page 51 and 52: Ja ens han lliurat / ' deslliurat t
Page 54 and 55: • La secretaria roman tancada a p
Page 57: LES PREPOSICIONS QUE ES CONSTRUEIXE
Page 60 and 61: A BASE DE 388 Fem servir la locuci
Page 62: CAP I CAP A EN COMPLEMENTS DE LLOC
Page 66: JUNT AMB 432 Evitem l'express ió j
Page 69 and 70: OMISSiÓ DE LA CONJUNCiÓ QUE 453 N
Page 72: , La Dra. Ba rbadillo ha comunica t
Page 79: 531 Si el temporal és ll arg o hi
Page 83: Havia volat a Praga perquè volia v
Page 87: LA CONCORDANÇA AMB ElS VERBS SER I
Page 91 and 92: Be ltran i Josep Panisello 2002), l
Page 93: 6 Per abreuj ar el mot euro utilitz
Page 98: índex analític No hem i nclòs co
show all

PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?