PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

Be ltran i Josep Panisello 2002), les gramàtiques de Bad ia i Margarit (1994)
i López del Castillo (1999) i els manuals i altres treba ll s de Josep Rua ix
(1994-1995). La referència més rellevant per a la sintaxi del cata là estàndard
són, però, els llibres de Joan So là (197 1-1 972, 1987, 1990, 1993, 1994,
1999) i, especialment, la Gramàtica del català contemporani, dirigida per
So là mateix i per Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Sa ldanya
(2002). Aquesta darrera obra, de tota manera, no és pas un manual per fer
consultes urgents, sinó un treba ll científi c per anar llegint a poc a poc i
adquirir criteri.
619 Per a la morfologia verbal, podem recórrer a Els verbs catalans
conjugats de Joan Baptista Xuriguera i a Els verbs valencians (dirigit per
Josep Lac reu). Per al règim, ús i constru cc ió dels verbs, al Diccionari d'ús
dels verbs catalans (1 999). Per a qüestions de puntuació, al Ma nual d'estil,
ja esmentat, i a l'Ortotipografia. Manua l de l'autor, l'a utoeditor i el dissenyador
gràfic, de Josep M. Pujol & Joan So là. Aquests dos darrers llibres
són també les obres de referència per a convencions gràfiques i qüestions
d'ortotipografia. El repertori més complet de sigles i altres abrev iacions és
el diccionari de Mestres & Guillén (2001).
620 El materi al de tema lingüísti c que han ed itat les altres universitats
cata lanes constitueix també una gui a que ens pot ajudar sovint. Tenim,
així, el vo lum OAU. Documents administratius universitaris de la Universitat
de Barcelona, els llibres d'estil i el de documents administratius de la
Unive rsitat Pompeu Fabra (Servitje 1996, Universitat Pompeu Fabra 1994),
el Manual de documents i llenguatge adminitratiu de les universitats
va lencianes (Universitat Jaume 12003) i unes quantes publicacions editades
pels serveis lingüístics de les diferents unive rsitats . Molts d'aquests serve is
ofereixen recursos en línia. Les adreces electròniques dels webs dels serveis
lingüísti cs de les un iversitats públiques dels Països Catalans són les següents:
Servei de Ll engua Cata lana de la Un iversitat de Barcelona (www.ub.es/
slc/serve i.htm), Servei de Ll engües i Terminologia de la Unive rsitat Politècnica
de Catalunya (www2.upc.es/s ltl), Gabinet de Ll engua Cata lana de
la Universitat Autònoma de Barcelona (www.blues. uab.es/gab-Ilenguacata
lana), Gabinet Lingüístic de la Univers itat Pompeu Fabra (www.upf.edu/
gl), Servei de Ll engua i Terminologia de la Universitat de Ll eida (www.ucll.es/
arees/s lt/), Servei de Ll engües Modernes de la Unive rsitat de Girona
(www.udg.edu/ llenguesl), Serve i de Política Lingüística de la Universitat
de Va lència (www.uv.es/snl/). Servei de Ll engües i Termino logia de la
Universitat Jaume I (www.uji.es/serveis/s ltl). Secreta ri at de Promoció del
Valencià de la Universitat d'Alacant (www.ua.es/spv/). Servei de Normalitzac
ió Lingüística de la Universitat Politècnica de Va lència (www.upv.es/
snl/) i Serve i Lingüísti c de la Universitat de les Ill es Balears (www.iub.es/
secc6/s lg).
166
621 El Servei d'Assessorament Lingüístic de la Secretaria de Política
Lingüística de la Genera litat de Catalunya ha ed itat també materi al que
serveix de pauta de referència. En els darrers anys ha posat a disposició
del públic opuscles sobre documentació jurídica i administrati va (2002 ),
sobre abreviacions (Capó & Veiga 1997), sobre criteri s de traducció de
textos normatius del castell à al catal à (1999), sobre criteri s de traducció
de noms, denominacions i topònims (1999) i sobre el model de llengua
estàndard ora l al Baix Ebre i al Montsià (Aragonès 1995). A més, ha publicat
un Curs de correcció de textos orals i escrits (1998). El web sobre ll engua
cata lana (www6. gencat.netlllengcatl) proporciona informac ió ordenada i
útil sobre una gran quantitat de temes relac ionats amb el cata là. Conté un
apartat sobre assesso rament lingüístic.
622 Fin alment, convé que sapiguem quins són els textos normatius
oficials de l' Institut d' Estudis Cata lans. A part els diccionaris, ja esmentats,
aq uests textos són la setena edició de la Gramàtica catalana de Pompeu
Fabra (1933, però amb reedi cions assequ ibles avu i), la Proposta per a un
estàndard oral de la llengua ca talana I. Fonètica, la Proposta per a un
estàndard oral de la llengua catalana Il. Morfologia, els Documents de la
Secció Filològica (VO li, II i III) i els Documents normatius 7962-7 996 (amb
les novetats del diccionari). L' Institut ha elaborat, a més, documents amb
criteris i amb altres recursos per a la redacc ió, la traducció i la correcció
de textos, que poden consu ltar-se en línia (www.i ecat.n et).
167