PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

* Arribo a la Universitat de Girona on Jordi Cornudella acaba de fer una aportació al curs
sobre els orígens de la poes ia lírica.
Arribo a la Universitat de Girona, on Jordi Cornudella acaba de fer una aportació al
curs sobre els orígens de la poesia lírica.
Ca l estar especialment alerta i puntuar bé les relatives explicatives quan,
després del relatiu, hi apa reix un complement que també va introduït per
mitjà d' una coma:
* Aques t sistema de verifi cació, que, com he dit, procedeix de França 0 ha donat per il ra
bons res ultats.
Aquest sistema de verifi cació, que, com he dit, procedeix de França, ha donat per ara
bons resultats.
* La Sra . Síl via Ros, que, per ara, substitueix el Sr. Marc Gatell 0 us atendrà quan ho
necessitareu.
La Sra. Síl via Ros, que, per ara, substitueix el Sr. Marc Gatell, us atend rà qu an ho
necess itareu.
130 Si després de la re lativa explicativa s'acaba l'oració principal, la
relativa no es tanca amb una coma sinó amb un punt:
El nou cap del Servei d'Economia és el Sr. Mu ntaner, que estarà sempre a la vostra
disposició.
El RElATIU EN FUNCIÓ DE SUBJECTE
131 Quan fa de subjecte d'una oració relativa espec ificativa, la forma
del pronom relatiu que utilitzem és que:
Són mo lt pocs els professors QUE encara han de signar les actes.
Els professors QUE vulguin consultar aquests documents poden passa r per la secretaria
del Departament.
Les persones QUE hagin fet la preinscripció s'han de matricu lar abans del 3 d'octubre.
132 Quan fa de subj ecte d'una oració relativa explicativa, la form a del
pronom relatiu que utilitzem és que:
El rector, QUE us rebrà demà, m' ha indicat que us digui que no li han arribat els vostres
papers.
Els professors associats, QUE no tenen dedicació completa, no ca l que assisteixin a la
reunió.
La degana, QUE ha parlat ja amb el vicerector, dóna la seva opinió.
El nou cap del Servei d' Econom ia és el Sr. Muntaner, QUE estarà sempre a la vostra
disposició.
No es pot utilitza r, en aques ts casos, la form a qui:
52
* Volem donar un a afec tu osa benvi ngud a a l'Esther, QUI, d'altra banda, no és cap desconeguda
per a nosaltres.
Volem donar una afectuosa benv inguda a l'Esther, QUE, d'altra banda, no és cap desconeguda
per a nosaltres.
* Aquest tema va se r estudiat pel Dr. Albert Bordons, QUI va establir Ics quatre característiques
bàsiques del sistema.
Aqu est tema va ser estudi at pel Dr. Albert Bordons, QUE va establir les quatre característiques
bàsiques del sistema.
* Els problemes es va n fe r evidents en autors com Kan t, QUI, des del punt de vista teòri c,
no veia la manera de conciliar tots dos supòs its.
Els problemes es va n fer evidents en autors com Kant, QUE, des del punt de vista teòri c,
no veia la manera de conciliar tots dos supòsits.
133 Si l'oració relativa explicativa és molt ll arga o form a part d' una
estructura molt complexa -o si necessitem desfer una ambigüitat-, podem
uti litza r la form a el qual, que té flexió de gènere i nombre:
L'erosió ha anat treball an t fin s a crea r les anomenades xemeneies de {ades -columnes
còn iques de curioses formes arrodonides qu e recorden Ga udí- , lES QUALS, com hem
indicat abans, constitueixen el primer reclam turístic de la regió.
134 Quan fa de subj ecte d'una oració relativa ll iure (les relatives lliures
so len rebre el nom de relatives substantives), la fo rm a del pronom relatiu
que fem servir, si ens referim a person es, és qui o el qui:
ELs QUI vulgu in presentar una nova sol·licitud / *ELs QUE vulguin presentar una nova
sol· licitud tenen temps fins a l'octubre. [/ també:] QUI vulgui presentar una nova
sol·licitud té temps fin s a l'octubre.
Rega len obseq uis a tots ELS QUI en demanen / *ElS QUE en demanen.
ELs QUI sempre ho critiquen tot / *ELs QUE sempre ho critiquen tot no són justos.
EL QUI vulgui més informació / QUI vulgui més informació / ' EL QUE vulgui més informació
ha de passa r pel despatx del degà .
No es considera relativa lliure l'oració amb un antecedent elidit però concret
(en la segona de les relatives s'h i ha elidit l'a nteceden t concret alumnes) :
Han protestat els alumnes que han aprova t l'assignatura i també els que no l'han
aprovada.l = els alumnes que no l'han aprovada.]
135 Si ens referim a coses, la fo rm a del relatiu que fa de subjecte d'una
oració relativa lliure és el que, això que o allò que:
EL QUE invalida l'experiment és la mostra.
AI XÒ que passa no té exp licació.
Aquesta ca ixa va aquí, però AllÒ QUE hi ha a l'entrada no sé on va.
El RElATIU EN FUNCIÓ DE COMPLEMENT DIRECTE
136 Esc ri vim el pronom relatiu, quan fa de complement directe d'una
oració relativa especifica tiva, amb la form a que (i no pas amb les form es al
que, a qui o al qual):
El professor txec QUE / *Al QUE/ *A QUI / ' Al QUAL havíem convidat al congrés s'ha excusat.
Els estudi ants QUE / 'A LS QUE / *A QUI / *AlS QUALS la Facultat ha premiat són els següents.
Les persones QUE / *A LES QUE / 'A QUI / 'A lES QUALS hauríeu de saludar són les que seuen
aquí.
53