PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

523 Però amb la setmana i l'endemà la prepos ició a sí que ca u:
La re uni ó no es farà fins la setma na que ve.
No ho va m te nir a punt fin s l'e ndemà de l dia previst.
524 Amb la para ul a any precedida d'articl e, la ca iguda de la a és opcional
(norma lment no ca u si fins a està en correlació amb des de):
No es va firmar e l conveni fins l'any 1997 / fin s a l'any 1997.
Va tre ballar e n aquest projecte fin s l'any passat / fins a l'any passat.
Va impartir l'assignatura des de l'any 1998 fins a l'any 2001.
(però si indiquem l'a ny només amb la xifra la preposició no ca u: fins a
1997.)
525 Quan fins a va seguit per un demostrati u, actuem segons els criteri s
segl.ients.
a) Amb les para ul es hora i moment, la prepos ició a no ca u mai:
He u treball at fins a aquesta hora que dius?
Fins a aquell moment tots pe nsàvem que la comi ssió aprova ria e l pla.
b) Amb les paraul es matí (i migdia, tarda, etc.) i dia, amb els noms del
dia de la setmana, dels mesos i de les estacions, i amb els anys, la preposició
a cau sempre:
Han treba ll at fins aquest matí / fins aquest migdia / fins aquesta tarda.
El te rmi ni de presentac ió d'al·l egacio ns s' ha a lla rgat fins aquest dia que s' indica aquí.
El cicle de conferè ncies dura fins aquest divendres.
El substitui rà un professor contractat fi ns aquest mes de maig.
Fins aquest estiu no he m pogut acabar de rev isa r e l ma nual de lingü ística genera l.
No va te nir e l llibre acabat fin s aquell a ny.
c) Amb paraul es que des ignen períodes superiors a l'a ny o períodes
llargs de límits no defini ts, la ca iguda de la a és opcional:
Els cie ntífi cs van defensar la prime ra teoria fins a aquest segle de què parlem / fins
aquest segle de què parlem.
La hi pòtesi no es va estendre fins a aquesta dècada / fi ns aquesta dècada.
Es va n continuar practicant trepanacions fins a aquesta època que estudiem / fins aquesta
època que estudiem.
L'EXPRESSIÓ A PARTIR DE
526 En els últims anys es tendeix a ab usar de la locució preposicional
a partir de. Convé que parem ate nció a no fer-l a servir per situar un fet que
té una localització temporal concreta :
142
* L' autobús que porta rà e ls congressistes al Rectorat sortirà a partir de les 16.30 h.
L'autobús que portarà e ls congressistes al Rectorat sort irà a les 16.30 h.
* L'acte començarà a partir de les 12 .1 5.
L'acte come nçarà a les 12. 15.
En ca nvi, es pot utilitza r en frases com les seg l.i ents:
Els estudiants poden ven ir a busca r les no tes a partir de d imecres.
A partir del dia 22 ja es podran firm ar les actes.
ELSADJECTlUS PROPPASSAT, PASSAT, PROPVINENT, VINENT
527 Els adjectius proppassa t i propvinent te nen com a funció fer èmfa si
en el fet que el nom que acompanye n expressa un temps que acaba
d'esdeveni r-se o que s'esdevindrà molt av iat, de ma nera que no hi ha ca p
altre moment més proper al present que pugui designa r- se amb el mateix
nom.
La conferènc ia és el propvinent dilluns, no pas el dillu ns 14.
Per aquest motiu no hi so lem recó rrer si no te nim vo luntat d'èmfasi:
* En la re unió del proppassat dima rts va quedar un te ma important pe r tractar.
En la reunió de dimarts va quedar un tema im portant per tractar.
Só n, a més, dos adjectius de ca ràcter molt fo rm al, que moltes vegades
indiquen el qu e ja expressem amb més se nzillesa i naturalitat per mitjà
dels adjectius passat i vinent o de la relativa que ve:
En s re unire m la setmana vinent / que ve / *propvinent.
L'assignatura es va acti va r al quadrimestre passat / *al proppassat quadrimestre.
ALTRES PREPOSICIONS I LOCUCIONS QUE S'USEN
EN LES EXPRESSIONS TEMPORALS
528 Podem utilitzar altres prepos icions i locucions per expressar el
temps en què ocorre alguna cosa. A continuació fem una llista ori entadora
de possibi li tats, que també inclou expressions que ca l rebutjar (la llista no
és exhausti va i, per tant, el fet que una express ió no hi aparegui no vo l dir
que l' hàgim de considerar inadequada):
* a qua tre ho res del fin al / J tres minuts de les o nze
* a aquestes a ltures / a aquestes alçades
a come nçame nt de setmana / de mes / d'abri l / de primavera / d'a ny / de segle
a come nçame nts de setma na / de mes / d'abril / de prim avera / d'any / de segle
* a falta de tres minuts
a fin al de setmana / de mes / d'octubre / d'estiu / d'any / de segle / de c urs / de dècada
a fin als de setm ana / de mes / d'octubre / d 'esti u / d'a ny / de segle / de c urs
a hores d'ara
* a l'ac tu alit at
* a la ma jor brevetat possible
* i1 manCl de cinc min uts
a meitat de setmana / de mes / de maig / de segle
143