PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

609 El s programes de correu electròni c norm alment ofereixe n menys
possibi litats tipogràfi ques que els programes de tractament de textos . Per
tant, podem convertir una seqüència en cursiva d' un document conve ncional
en una seqüència entre cometes en un mi ssa tge electrònic.
ELS NÚMEROS DE TELÈFON
610 Esc ri vim els números de telèfon agrupant les xifres de tres en tres:
El telèfon per atendre aquesta mena de consultes és el 977 654 998.
Si voleu més inform ació, podeu telefonar a l' Agència de Q ualitat (932445989).
Si només donem una de les extensions de la URV, agrupem les xifres
en un sol bloc:
Ca l que telefoneu urgentment a aquest Servei (ext. 8191).
Quan informem del nostre número de telèfon a algú d' un país estranger,
escrivim el prefi x de l' Estat espanyol entre parèntesis i separat de les altres
xifres per un espai en blanc:
Si necessiteu trucar-nos des de la Universitat de Perpinyà, us informem que el nostre
nlimero de telèfon és (34 ) 977 559 752.
EL QUEIXAL O SAGNAT DELS TEXTOS
611 En el llenguatge administratiu català s'ha imposat l' ús de no deixa r
queixa lo sagnat a comença ment de paràgraf i, ll avors, separar els paràgrafs
per mitjà d' una ratll a en bl anc. A la URV seguim aquest ús. De tota manera,
és important tenir en compte que aquest ús no s' ha d'estendre a les
publi cacions i als llibres que editem, que sí que exigeixe n que es deixi el
queixa l a començament de paràgraf (i que, per tant, no es deixi cap ratll a
en bl anc entre paràgrafs).
OBRES DE CONSULTA I ALTRES RECURSOS
612 Aquest volum de PRAX I LINGü íSTI CA determina els criteri s gramati ca ls
i d'esti l de la ll engua de la URV, però no resol tots els problemes que se' ns
poden presentar quan redactem texto s. Per aquest motiu, a més de procurar
adquirir cada vegada una formació lingüística més sò lida, convé que
coneguem, a més dels altres volums de la PRAX I LINGüíSTICA, les obres de
consulta que ens poden ajudar a resoldre dubtes . (A la bibliografi a donem
les dades completes de totes les obres a què fem referència en aquest
apartat. )
613 Pel que fa al lèxic general (consulteu també el punt 595L les principals
obres que tenim a l'abast són el Diccionari de la llengua catalana i
el Diccionari manual de la llengua catalana de l' Institut d'Estudis Catalans,
164
el Gran diccionari de la llengua catalana editat per En ciclopèdia Ca talana,
el Diccionari valencià dirigit per Josep Lacreu i el Gran diccionari 62
de la llengua catalana dirigit per Llu ís López del Castillo.
614 També són útil s, si te nim dubtes sobre lèxic recent que s' utilitza
amb freqüència als mitjans de comunicació, els llibres d'estil d'EI No u 9
(Coromina 1991), del di ari Avui (Premsa Cata lana 1997), el de l'edició en
català del diari El Periódico (El Peri ódi co 2002) i el de TV3 (Telev isió de
Catalunya 1995) . El Diccionari complementa ri del català norm atiu de López
de Casti Il o i el Diccionari auxiliar de Josep Ru aix ta mbé resolen problemes .
Per a tecnicismes i neo logismes dels ll enguatges d'especialitat, co nsulteu
el punt 597. Com a repertoris de locucions i frases fetes tenim els diccionaris
de Raspall & Martí (1995, 1996) i el d' Abri I (1996), que és ca talà-castell à
i català-caste ll à.
615 Si vol em obtenir inform ac ió sobre la manera adequada d'escriure
topònims (consulteu el punt 16), tenim a l'abast el Nomenclàtor oficial de
toponímia major de Ca talunya, la Gran Enciclopèdia Ca talana, el Gran
Larousse Ca talà i l'Atles Uni versal d'Enciclopèdia Ca talana. També ens
poden servir el web del Serve i d'Assessorament Lin güísti c i Traducció de
la GeneralitatValenciana (www.cult.gva.es/salt/). l'apartat sobre noms de
ll oc del web de la Secretari a de Política Lingüísti ca de la Generalitat de
Catalunya (www6.genca t.n etlllengcat/) i la Base toponímica de.Catalunya
de l' Institut Cartogràfi c de Catalunya (www.icc. es/toponimia) .
616 Per saber quina és la denominac i5- en ca talà d' in stituc ions,
orga nitzacions, entitats, tractats, acords, projectes, plans i altres intangibl es
que no apareguin a PRAXI LI NGüíSTICA l, consultem la Gran Enciclopèdia Ca ­
talana o el Gran Larousse Ca talà. Si no hi trobem el que busquem, anem
als llibres d'estil de l'Avui o d'EI Periódico.
617 Per a temes gramati ca ls podem recórrer al Llibre d'estil de
l'Ajuntament de Barce lona (dirigit per Joa n SolàL a El llibre de la llengua
catalana (Badi a i altres 1997) i al Manual d'estil (M estres i altres 1995L tot
i que en aquest darrer llibre de qü estions de gramàtica només se n'estudi a
una selecció. En s poden ajudar, a més, la Gramàtica valenciana dirigida
per Josep Lacreu i la Guia d'usos lingüístics. 7 Aspectes gramaticals (2 002)
de l' Institut Interuni ve rsitari de Fi lologia Valenciana. També són útils, per a
consul tes ràpides, els diccionari s de dubtes de Joan Abril (1997), Paloma
& Ri co (1998) i Jordi Bru guera (2 000), el Manual de Lacreu (2002) i els
esmentats llibres d'estil de l'Avui, El Periódico, EI 9 No u i TV3.
618 Si necessitem textos de gramàtica amb explicacions més completes
i detall ades, tenim a disposició el llibres Alfa . Mètode d'autocorrecció
gramatical assistida (M orey i altres 1995) i Cruilla. Curs de llengua Uoan
165