PRAXI LINGüíSTICA - Universitat Rovira i Virgili

També hem d'evitar l'ús de la forma en el que (i en la que, en els que, en
les que) com a re latiu tempora l:
• 1-1 i va haver una època EN LA QUE l'accés als es tudis superiors era molt res tringit.
• Convé convocar reunions a l'hora EN LA QUE hi hagi menys classes.
El RElATIU EN FUNCIÓ DE COMP LEME NT DE LLOC
145 Escrivim el pronom rel atiu, quan fa de complement de lloc de
l'oració re lativa, amb la forma en què, en el qual (i flexió) o on.
L'aula EN QUÈ I EN LA QUALl ON es farà l'examen és la 3205.
El lloc EN QUÈ! EN El QUALl ON es llegiran les conclusions del congrés és l'Au la Magna.
No sabem enca ra quin és el centre EN QUÈ I EN El QUALl ON es col·locarà l'estàtua de
l'antic rector.
Evite m l'ús de en el que (i ta mbé de en la que, etc.) i de a on com a relatius
locatiu s:
• L'aula EN LA QUE es farà l'examen és la 3205
• El lloc A ON es llegiran les concl usions del congrés és l'Aula Magna.
146 Si el relatiu locatiu és direccional, les formes possibles són on i al
qual:
Enca ra hi ha llocs ON I ALS QUALS no arriba el ferrocarril.
El RElATIU ON
147 El re latiu on, com s' ha vist, fa funció de complement de ll oc. Per
tant, ca l evita r d' usar-l o quan no representa cap complement de lloc o
quan, en rea li tat, fa de simple connector:
56
• L'autor divideix els prejudicis en dues classes: els innocents, que són fruit d'una determinada
educac ió; i els cu lpables, on hi ha ignorància responsable.
L'autor divideix els prejudicis en dues cl asses: els innocents, que són fruit d'una determinada
educació; i els culpabl es, que denoten ignorància respon sabl e.
• En mú sica, un conjunt és un moviment moviment melòdic on es progressa per graus
consecutiu s.
En mLJsica, un conjunt és un moviment moviment melòdic que progressa per graus
consecutius.
• Aquest és el cas de la definició psicològica, on Gili Gaya parl a de la intenció expressiva
del parl an t.
Aquest és el cas de la definició psicològica, per mitjà de la qual Gili Gaya parla de la
intenc ió expressiva del parlant.
• Ll avors mostrem el resultat final, on, si convé, podem complementa r les dades amb
taul es i gràfics.
Llavors mostrem el resultat fina l i, si convé, podem complementar les dades amb tau les
i gràfi cs.
148 En general, evitem el relatiu on si el referent de l'a ntecedent és un
text:
Ahir el sindica t va interposa r un contenciós amb el qual reclama l'on reclama que es
revisi el procés.
La resolució per mitjà de la qual es co ncedeixe n I amb la qual es concedeixe n I que
concedeix I ' on es concedeixen concerts a set centre d'elit ha estat polèmica.
Us va m fer arribM des d'aquest Servei, per correu certifica t, un ofici en què us comunicàve
m I mitjançant el qual us comunicàve m I ' on us comunicàvem que havíeu
esta t designat president d' un dels tri bunals de les proves de selec tivitat d'enguany.
Però si el referent és la materialitat del text, l'ús del pronom on no és
inadequat:
La pàgina on hi ha l'errata és la 15.
149 No fem servir el re latiu on com a complement de te mps (vegeu el
punt 144).
El RELATIU POSSESSIU O ADNOMINAL
150 Anomenem relatiu adnominal o possessiu el que apareix en una
oració com la següent.
La biblioteca, l'entrada de la qual és al carrer Figueres, obrirà demà.
Aquest relatiu té un ca ràcter molt fo rm al, però ara per ara és l'únic poss ible
en la ll engua està ndard. Convé evitar, per ta nt, frases com aquestes:
• La biblioteca, la qual entrada és al carrer Figueres, obrirà demà.
* La biblioteca, quina entrada és al ca rrer Figueres, obrirà demà.
Si es vo l presc ind ir de la construcció de re latiu adnominal, perq uè hi ha
en el text, molt pròxim a, una altra construcció de la mateixa mena o perquè
el passatge es fa massa ca rregós, es pot recórrer a altres estructures:
La bib lioteca, que té l'entrada al carrer Figueres, obrirà demà.
La biblioteca -l'entrada és al carrer Figueres- obrirà demà.
El RElATIU AMB ALTRES FUNCIONS
151 El pronom relat iu, quan fa altres funcions, va sempre amb
prepos ició. Podem escriure, ll avors, tant la form a simple com la composta
(en general és indiferent):
La qüesti ó a què et refereixes [o bé a la qual et refereixesJ
Els criteri s amb què ava luem [o bé amb els quals ava lueml
La situació cap a què tendim lo bé cap a la qualtendimJ
La rutina contra què llu item lo bé contra la quallluitemJ
El prob lema de què et pa rl o [o bé del qual et parl o]
El disquet en què trobaràs el text de la ponència lo bé en el qualtrobarà s .. . J
Els fonaments sobre què reposa l'a rgumentació [o bé sobre els quals reposa .. J
57