La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...

Descripci6
L'espedregament 0 retirada de les
pedres dels camps de conreu era
una de les possibles fonts de
pedreny per ales construccions de
pedra en sec, encara que sovint
resultava insuficient per abastir de
material les grans obres. Per aquest
motiu, els recursos mes habituals
consistien en trossejar els grans
blocs, extreure els afloraments rocallosos
(fiters) 0, fins i tot, obrir petites
pedreres a 1I0cspropers a I'obra i, en
casos excepcionals, en punts allunvats.
Antigament per extreure la
pedra s'utilitzaven dues tecniques:
els barrobins de cal~ 0 les tasconeres,
sistemes lents pera que permeten
obtenir pedra en bones condicions.
La primera consistia en foradar
la roca amb la manuella seguint preferentment
crulls 0 petites fractures
preexistents. A mesura que es foradava,
es treia la pols amb una cullereta
de fusta 0 metall. Un cop obtingut
el forat, s'hi col·locava cal~ viva
grumollosa i ben atape'ida, s'amarava
i, despres d'abeurar-Ia, es tapava
amb call vermeil 0 fusta preferentment
de poll. La for~a expansiva de la
cal~ amarada clivellava la pedra i
amb els perpals i les perpalines s'acabava
la feina de rompre-Ia.
La segona tecnica consistia en la
col·locaci6 d'un seguit de tasconeres
en els forats fets amb les manue-lies.
Es colpejaven amb una picassa vella
de manera compassada per esmicolar
el pedreny amb una certa precisi6.
La utilitzaci6 de la p61vora fou tambe
habitual al lIarg del temps, sobretot a
grans camps marjats i a carreteres.
Emprar dinamita s'ha considerat una
tecnica poc recomanable perque provoca
que la pedra s'esmicoli quan es
treballa i d6na 1I0c a fissures que la
fan mal be, a curt 0 mig termini.
Eines necessaries
Manuella, cullereta, perpal, perpalina,
tasconera (tasc6 i gangalles), picassa.
T
111