La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...

ELEMENTS DE CONSTRUCCIO DE PEDRA EN SEC
6.7 ELEMENTS
DE COMUNICACIO
L'illa de Mallorca disposa d'una
important xarxa de camins bastits
amb la tecnica de pedra en sec al
Ilarg dels segles, dels quais tenim les
primeres noticies documentals en el
segle XIII. Aquestes vies solien fer-se
per a dues necessitats basiques: la
comunicacio, per tal de facilitar el
transport de mercaderies i persones
entre pobles 0 entre pobles i possessions
0 I'acces a determinats indrets,
com torres 0 1I0csde culte (santuaris
i ermites); i I'explotacio economica, ja
sigui agricola, ramadera (en alguns
casos utilitzades per a la transhumancia),
boscana (calciners, carboners,
lIenyaters), marina (pescadors)
o de nevaters.
Existeixen els casos excepcionals
de camins amb la finalitat exclusiva
de I'oci, son els camins de l'Arxiduc,
fets construir per aquest personatge
ales seves possessions de Valldemossa
i Deia a finals del segle XIX, i
alguns dels camins realitzats pel
Foment del Turisme de Mallorca, en
el segle XX.
Des del punt de vista del nivell d'elaboracio
constructiva i de I'amplaria
es pot distingir entre passos, tiranys,
camins de ferradura i de carro.
Eis passos son els accessos mes
diffcils, utilitzats amb una finalitat molt
concreta (pescadors, cagadors, contrabandistes,
etc.). EI grau d'elaboracia
es molt simple i es limita a la presencia
d'un petit marge 0 d'algunes
pedres per poder passar en el tros
mes esquerp.
S'anomena tirany el cami tragat tan
sols pel pas, mes 0 manco continuat,
de persones 0 de bestiar. EI grau d'elaboracio
tambe es minim, encara
que poden, a vegades, presentar
algun marge 0 algun bod d'empedrat
rustic. Eis passos, els tiranys 0 els
camins de dificil seguiment, s'assenyalen
amb petits munts de pedres,
que reben diferents noms segons el
1I0c;aixi es poden anomenar sibil·les,
monjoies, castellets, fites 0 gallets.
Eis camins de ferradura es destinayen
al pas continuat de persones i
blsties. Eis de carro, per la major
amplaria permetien, tam be, el pas
d'aquest mitja de transport. Ambdues
tipologies son les mes elaborades
des del punt de vista tecnic, amb una
gran varietat de solucions cons-tructi-
Yes.
Eis camins mes senzills no estaven
empedrats, per I'absencia de material
petri, la poca frequencia de pas 0
perque el tragat no ho feia necessari
a causa del poc rost... En aquests
casos el pis s'anivellava amb terra 0
be amb la macada, i els marges
generalment nomes es bastien en un
dels costats i aixi estalviaven al
maxim la feina.
EI grau d'elaboracio dels camins
empedrats varia segons la importancia
que tenen, i segons I'epoca en
que foren constru·its.
Les ratlles 0 ratlletes per evacuar
les aigues i els escopidors per delimitar-Ios
son elements presents en
molts dels camins empedrats. En els
camins de carro 0 en els de ferradura
mes treballats es disposava la cadena
com a element de reforg de I'empedrat.
EI pas de torrents se solucionava
amb ponts, guals empedrats i
pedres passadores.
Cal fer esment aquf a alguns dels
camins que feu cons-truir l'Arxiduc.
La finalitat de gaudir del paisatge fa
que estiguin elevats sobre el terreny,
suportats per dos marges iamb el pis
de macada, tipologia que apareix en
altres camins pero de manera esporadica.
285