La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...

dimensi6 del pedreny; generalment
les peces mas voluminoses se situen
a la base i les de menor dimensi6, a
la part superior.
· Paredat irregular adobat: respon a
les caracterfstiques anteriors, amb la
diferencia que la pedra ha estat arreglada
amb mas cura.
· Paredat irregular molt adobat: la
cara de la pedra mostra signes evidents
d'haver estat retocada fins
aconseguir una cara ben plana, amb
la qual cosa el resultat as una superffcie
del marge prou regular iamb
poques protuberancies.
· Paredat semipoligonal 0 quasi
enqueixelat: tant la cara com els
costats de la pedra han estat molt treballats
fins aconseguir uns lIindars
quasi geometrics. A partir d'aquestes
pedres, iamb una col·locaci6 acurada,
la junta queda gaireba closa.
· Paredat poligonal 0 enqueixelat: la
pedra es treballa fins aconseguir formes
irregulars definides per segments
perfectament lineals. Aquestes
peces s'encaixen acuradament amb
la finalitat d'obtenir una junta ben
c1osa. La recerca de la perfecci6 de la
cara arriba a I'extrem d'adobar-Ia, fins
i tot, en haver acabat el marge.
Hi ha una serie de litologies que formen
uns paredats que diffcilment
poden incloure's en aquestes categories
per les propies caracterfstiques
de la pedra, entre les quais destaca el
parament bastit amb 1I0ses que obliga
a col'locar-hi les pedres en rastell.
Quant als marges, si el tram de terreny
que s'ha de paredar te un ressalt
o alguna arrel que sobresortiria del
nivell del parament, a continuaci6 de
I'assentament se situen pedres
(sostreig 0 sostrada), per igualar el
nivell fins arribar a I'obstacle. La utilitzaci6
de diversos tipus d'arc 0 lIinda
permet que es pugui seguir pared ant
per damunt sense perill que la pedra
rellisqui i es formi un esboldrec.
Les pedres d'un mur de pedra en sec
es col'loquen seguint la Ifnia de la
ginyola; quan la pedra esta massa
atracada a la ginyola i, per tant, surt
massa del parament, el marger en
diu que va forta, mentre que en el cas
contrari en diu que va f1uixa.
A mesura que s'aixequen les filades,
es rebla al darrere i es puja la ginyola
per senyalar les successives tirades
de pedra. Si es un doble parament
(com as el cas dels marges amb
bra6, les parets de delimitaci6 0 els
bucs de barraques) es rebla I'espai
situat entre els dos paraments i
despras del bra6 del marge.
En els marges, la reblada permetra
drenar de manera correcta les aigues
sobrants del terreny. La importancia
d'aquesta operaci6 es reconeguda
per tots els margers, que destaquen
que el reble s'ha de col·locar de
manera acurada, assegurant-se que
no es produiran posteriors desplac;aments.
Sobre I'amplaria de la reblada no existeix
una f6rmula exacta i depen del
tipus de terreny, de la disponibilitat de
reble i, en tot cas, de I'experiencia del
marger. S'aconsella que el gruix del
reble que s'hi situ'j sigui el major possible.
A mesura que es pared a, es destrien
les millors pedres per tan car el mur,
per fer cantoneres, etc.
La majoria dels murs de les estructures
de pedra en sec tenen talus 0 peu
de murada (marges, bucs de les barraques,
parets de delimitaci6, etc.) de
tal manera que la base as mes am pia
que la part superior per tal d'aconseguir
una major solidesa. Eis murs verticals,
col·locats a plom, que poden
considerar-se una excepci6, solen
reduir-se a marges de petites dimensions
i ales parets internes dels
pous.
Tamba es poden considerar una
excepci6 els marges escalonats 0 T
129