La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...

I
,
. LA MATERIA PRIMERA
ci6. Aquests tipus de pedres tradicionalment
no s'han considerat
bones per paredar i nomes s'han
emprat quan no es tenien a I'abast
materials alternatius 0 no es volia
invertir temps ni diners en traginar-Io
d'altres indrets.
L'experiencia practica ha permes
al marger coneixer tots aquests
aspectes i destriar la pedra bona per
construir en sec. Tambe ha proporcionat
una gran riquesa en terminologia,
amb noms que diferencien
les pedres en funci6 de la forma, la
dimensi6 0 les caracteristiques
fisiques.
Eis mots pedra viva i pedra morta
s6n dues denominacions basiques
que indiquen la qualitat de la pedra.
La pedra viva fa referencia a la pedra
dura, independentment de la naturalesa
que tengui. Permet fer estructures
de gran resistencia i adobar-Ia
en la mesura que es desitgi i, per
tant, es considera la millor per bastir
en sec. La pedra morta es refereix a
la pedra fragil que no permet molt
d'adobament perque s'es-micola i
no es considera bona per paredar.
La rica terminologia, aplicada a
Mallorca a la pedra en funci6 de les
caracteristiques de cada tipus, distingeix,
per I'as-pecte 0 forma natural
entre pedra avellanada 0 avellanat,
pedra rodona 0 codol, pedra
copinyada 0 copinyadet, Ilosa i
pedra brescada. D'altres termes fan
referencia a una litologia concreta,
es parla de pedra d'esmolar, pedra
maressenca 0 mares, tapiot 0 tapi,
pedra costra, saul6, pedra de blanquer
i pedra de guix. I segons el
comportament que presenta la
pedra davant el martell, tambe rep
diferents noms: pedra dolga, quan
es facil de treballar, pedra vidrenca,
si es trenca facilment com si fos
vidre, pedra foguera, si despren
espires, i pedra surenca, quan es
beu els cops.
Una mateixa pedra pot tenir diferents
noms populars segons quina
sigui la caracteristica remarcada. Per
exemple, I'ave-lianat fa referencia a
la lorma de la pedra, pero pot considerar-se
tambe pedra viva per la
consistencia que te .•