La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...

Caracteristiques de I'ofici i
organitzaci6
La complexitat, la qualitat i la diversitat
de les obres de pedra en sec a
Mallorca es relacionen amb I'existencia
de I'ofici de marger, amb una
lIarga tradici6 iamb uns coneixements
tecnics notables. En altres
indrets de la geografia de la pedra
en sec, I'autoria de les obres realitzades
amb aquesta tecnica s'han
atribu'it a pagesos i pastors. La idea
que I'agricultor 0 el rater (raturador)
retira les pedres sobrants del
terre ny, amb les quais basteix marges,
barraques i parets, repetidament
citada a la bibliografia, es certa
en determinats indrets, epoques i
obres de Mallorca, pero no pot explicar
la complexitat de les construccions
de pedra en sec ales grans
possessions de la muntanya mallorquina
i ales obres publiques del
segle XIX i principis del XX.
La complexitat de determinats
marges i estructures de pedra en
sec exigeix un gran coneixement de
les possibilitats de la materia amb la
qual es treballa i de I'espai en que es
mou, aixi com dels riscs potencials,
com les pluges torrencials 0 el perill
d'esllavissament.
AixI, a I'illa, com en altres indrets
proxims com el Pais Valencia 0
Menorca, s'ha donat un vertader
ofici de constructor d'estructures de
pedra en sec, amb caracterfstiques
propies i singulars, que hi es com a
tal almanco des del segle XV. La
seva activitat no esta mancada de
contactes amb I'exterior, com es pot
observar per la similitud amb les
construccions d'altres regions 0 la
influencia que exerciren sobre els
mestres de pedra en sec els enginyers,
encarregats de les obres publiques
a partir del segle XIX.
La tasca dels margers es veu
reflectida en moltes obres i assoleix
la maxima expressi6 en els grans
conjunts marjats i en les obres
hidrauliques i viaries, estructures
complexes que requereixen un cert
grau de planificaci6. Tambe destaquen
en la realitzaci6 d'obres de
grans dimensions i en aquelles en
que el treball de la pedra i la seva
col·locaci6 es especialment acurada.
L'obra de I'arxiduc L1uIs Salvador,
Die Balearen, ofereix una descripci6
de I'ofici de constructor de pedra en
sec de finals del segle XIX, segurament
I'epoca de major esplendor de
I'activitat. Per designar els margers
utilitza, ames, els termes margeners
o margenadors, no habituals actualment
a Mallorca, pero en canvi no
empra les paraules mestre de paret
seca 0 mestre paredador, amb les
quais encara se'ls anomena a certs
pobles i apareixen a la documentaci6.
Comenta I'arxiduc que la pedra
era I'unic modus vivendi d'aquests
professionals, que treballaven a jornal
i que quan els marges eren
menys elaborats ho feien a preu fix 0