La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...

ELEMENTS DE CONSTHUCCIO DE PEDHA EN SEC
6 3
L'eixut i les temperatures elevades
de I'estiu, propies del clima mediterrani
de I'illa, han obligat a la creaci6
d'enginys de pedra en sec per
emmagatzemar I'aigua de pluja 0 d'escorrentia
superficial, pero, tambe,
per captar els recursos hidrics subterranis
formats gracies a la permeabilitat
dels materials calcaris i sediments
quaternaris que conformen
gran part de Mallorca.
Pel que fa a les formes de captaci6
d'aigua, a les planes litorals 0 als fons
de valls, on la capa freatica es troba a
menys profunditat, sovintegen els
pous i les sinies. A les zones muntanyoses,
especialment la serra de Tramuntana,
en els punts de contacte
entre els materials permeables i
impermeables s'han aprofitat i condicionat
surgencies naturals 0 d'altres
que s'han captat i recondu"it a la
superficie per gravetat amb la construcci6
de galeries de pedra en sec -
mines-.
Des del punt de vista estrictament
constructiu, les formes mes simples i
mes habituals de pous s6n els clots
paredats de planta circular amb la
boca arran de terra. Per evitar caigudes
es poden cobrir amb branques 0
revoltar-Ios amb un paret6 (coli) i,
rarament, poden tenir planta el·liptica
o quadrada. Eis mes elaborats presenten
capelleta, per protegir I'aigua i
evitar l'evaporaci6, 0 estan integrats a
un marge. L'acces a I'aigua es feia de
forma manual amb un poal fermat a
una corda 0 amb I'ajuda d'una corriola
de fusta 0 de ferro.
Les sinies s6n pous generalment
de planta rectangular amb els caires
arrodonits, amb un engranatge que
n'extreu I'aigua i que es movia tradicionalment
per tracci6 animal. Aquestes
construccions, associades a
ELEMENTS D'APRO~ITAMENT
• DELS RECURSOS HIDRICS
indrets on la capa freatica es poc profunda,
poden presentar el clot, el coli
i el cintell 0 mota bastits en pedra en
sec i tambe poden disposar d'una
mina per accedir al pou.
Quant a les fonts, cal esmentar el
condicionament, mitjan~ant capelletes
de pedra en sec, de les surgencies
naturals quan es troben al peu
d'un marge; i el sistema, mes complex,
de les fonts de mina que consisteix
en l'excavaci6 de galeries subterranies
fins arribar a la capa freatica
per donar sortida a I'aigua. Les fonts
de mina solen presentar la boca, la
mina i I'ull paredats en pedra en sec.
Les caracteristiques del punt de
captaci6, juntament amb el tipus
d'lIs, han determinat un sistema mes
o menys complex de distribuci6 de
I'aigua mitjan~ant siquies, aljubs i
safareigs. De la mateixa manera, la
varietat d'usos (agricola, ramader,
manufacturer, consum huma) i el fet
de ser un recurs escas han provocat,
al Ilarg de la historia de I'illa, formes
de regulaci6 entre els diversos
col·lectius d'usuaris de fonts i pous.
Ais municipis on la riquesa hfdrica ha
permes complexos sistemes d'aprofitament
de fonts (Banyalbufar, S6l1er,
Alar6, etc.) s'han creat comunitats 0
sindicats de regants per regular el
dret de reg de cada propietari, per
establir pautes de neteja de les
siquies, per imposar sancions als
infractors, etc.
Per recollir I'aigua de pluja 0 d'escorrentia
s'utilitzaven diposits que,
total 0 parcialment, es bastien en sec.
En associaci6 amb els habitatges se
solien fer cisternes on s'arreplegava
I'aigua de la coberta; per evitar-ne la
perdua, la cavitat no era en sec, pero
si ho podien ser el call i la capelleta.
Algunes cisternes se situaven a I'inte-
T