La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...

6 5
ELEMENTS ASSOCIATS A
• DIVERSES ACTIVITATS ECONOMIQUES
L'us de la pedra en sec arriba
tambe a activitats tan diverses com la
batuda dels cereals i IIeguminoses, la
ca9a d'ocells i l'obtenci6 de gel,
carb6 a materials de cons-trucci6
(cal9 i guix).
Tradicionalment la batuda dels
cereals a dels IIegums i la separaci6
del gra i la palla es realitzava sabre
una era, espai circular sabre el que el
pages feia passar repetidament el
carret6 de batre tirat pel mul. Constructivament
I'era podia estar delimitada
simplement per un cercle de
pedres, per tal d'evitar que sortis el
gra a estar, a mes, sabre un marge de
tra9at circular.
Per a la ca9a tradicional de tords
(Turdus spp.) amb filats s'han emprat
en alguns casas estructures de pedra
en sec. EI ca9ador s'asseu, aguanta
els filats, i quan passa un tord i envesteix
els filats, s'hi embolica. Les
estructures de pedra en sec permeten
elevar la situaci6 del ca9ador, s'utilitzen
per situar-hi un pedrfs i
col·locar-hi brancam que faci d'amagatall
al ca9ador i als filats.
Un seguit de productes de diferent
us s'han aconseguit tambe durant
molts de segles mitjan9ant enginys
de pedra en sec. EI gel per a medicina
i usos culinaris s'aconseguia gracies
a l'acumulaci6 de neu en diposits
(documentats ja en el segle XVI)
situats generalment a les cotes mes
elevades de I'illa. Per aquests diposits
es podien aprofitar, d'una banda,
cavitats naturals (avencs) IIeugerament
modificades amb pedra en sec;
i, d'altra banda, el sistema mes habitual
era excavar pous que despres es
paredaven en sec amb una estructura
per cobrir-Ios (cases de neu).
Les cases de neu s6n diposits de
grans dimensions, generalment de
planta rectangular amb els costats
arrodonits quan es tracta de clots artificials.
La coberta mes usual solia ser
de dos aiguavessos constitu"its per
una jassera i embarrat de Ilenyam
sabre el qual es disposaven perilongues
que es recobrien de teules a de
carritx. Tota casa de neu tenia unes
obertures anomenades bombarderes
per on s'hi introdu·ia la neu i un portal
per on accedien els nevaters a I'interior
per poder pitjar-Ia a treure ja el
gel.
L'obtenci6 de carb6 vegetal amb
sitges (piles a munts de IIenya que es
cremaven) va donar IIoc tambe a un
element de pedra en sec en el bosc,
la porci6 de terreny empedrat de
forma circular sabre la qual es bastia
la sitja, anomenada ratio de sitja.
La cal9 es produ·'a en els anomenats
forns de cal9, cavitats paredades
de forma circular dins les quais es
calcinaven les pedres calcaries, i
s'emprava, principalment, per fabricar
morter (cal9 viva bullida i arena) i
per emblanquinar. L'existencia i I'abundancia
de la pedra viva era determinant
a I'hora d'ubicar un forn de
cal9 a la muntanya.
L'obtenci6 de tots aquests productes
va donar IIoc a oficis concrets
(carboner, calciner i nevater) amb les
corresponents eines i sistemes d'organitzaci6,
i tambe a una xarxa de
camins, que recorrien la muntanya
per tal d'arribar a les zones d'explotaci6
i la connectaven amb les poblacions
per tal de donar-Ios una sortida
comercial. Ames, tenen associades
altres construccions de pedra en sec,
com les barraques on resguardar-se
durant el periode d'arreplegada de
neu a de cuita de la pedra a la IIenya,
235