29.04.2013 Views

La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...

La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...

La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

ELEMENTS DE CONSTHUCCIO DE PEDHA EN SEC<br />

Descripci6<br />

Mur de <strong>pedra</strong> <strong>en</strong> <strong>sec</strong> amb la funcio de<br />

sost<strong>en</strong>ir una porcio de terr<strong>en</strong>y.<br />

Us<br />

<strong>La</strong> majoria dels marges de I'illa serveix<strong>en</strong><br />

per fer i cont<strong>en</strong>ir graons de<br />

terra agricola (marjades), pere tam be<br />

s'han utilitzat com a forma de sost<strong>en</strong>ir<br />

vies de comunicacio (camins i carreteres)<br />

0 superficies de terra per arreplegar<br />

neu.<br />

Ubicaci6<br />

Eis marges de conreu se situ<strong>en</strong> a<br />

vessants, fons de vall i planes de<br />

diversa morfologia (fluvial, interfluvial,<br />

carstica, estructural) que t<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>en</strong><br />

comu la necessitat de cont<strong>en</strong>ir la<br />

terra i evitar-ne la perdua per factors<br />

erosius.<br />

<strong>Materials</strong><br />

<strong>La</strong> litologia predominant <strong>en</strong> els marges<br />

de I'illa es la calcaria, <strong>en</strong>cara que<br />

se'n bastir<strong>en</strong> de <strong>pedra</strong> de blanquer,<br />

<strong>pedra</strong> de guix, mares, <strong>pedra</strong> ar<strong>en</strong>osa,<br />

<strong>pedra</strong> d'esmolar, <strong>pedra</strong> avellanada,<br />

bretxes, argi<strong>les</strong> compactades, etc.<br />

Dim<strong>en</strong>sions<br />

S'han catalogat marges de conreu<br />

d'<strong>en</strong>tre 3 i 242 m de lIargaria i d'<strong>en</strong>tre<br />

0,5 i 6,9 m d'algaria, i d'algaries superiors<br />

a <strong>les</strong> de <strong>les</strong> carreteres.<br />

Trac;at<br />

Eis marges pod<strong>en</strong> t<strong>en</strong>ir tragat rectilini,<br />

curvilini (c<strong>en</strong>cau, convex), sinuos,<br />

angular 0 combinar els trams amb<br />

difer<strong>en</strong>ts tragats.<br />

Elem<strong>en</strong>ts cbnstructius basics<br />

Ass<strong>en</strong>tamert: primeres pedres que<br />

es col'loqu<strong>en</strong> dins I'escombra.<br />

Caixa: espai <strong>en</strong>tre el param<strong>en</strong>t i la<br />

terra i que ~cupa la reblada.<br />

Talus 0 rast: inclinacio donada al<br />

param<strong>en</strong>t del marge per oferir mes<br />

resist<strong>en</strong>cia al terr<strong>en</strong>y que conte.<br />

Reblada: conjunt de reble que es<br />

posa darrere el param<strong>en</strong>t d'un marge<br />

o <strong>en</strong>tre aquest i el brao. <strong>La</strong> funcio que<br />

te es la d'afavorir el dr<strong>en</strong>atge.<br />

Paredat: conjunt de filades de <strong>pedra</strong><br />

que form<strong>en</strong> el mur.<br />

Coronam<strong>en</strong>t: forma amb que es finalitza<br />

la darrera filada del paredat.<br />

Elem<strong>en</strong>ts accessoris<br />

Sostreig 0 sostrada: pedres que,<br />

situades a continuacio de I'ass<strong>en</strong>tam<strong>en</strong>t,<br />

s'utilitz<strong>en</strong> per igualar el nivell<br />

fins arribar al ressalt 0 a alguna arrel<br />

que sobresurt del nivell del param<strong>en</strong>t.<br />

<strong>La</strong> utilitzacio de diversos tipus d'arc 0<br />

de llinda permet que es pugui seguir<br />

paredant a sobre s<strong>en</strong>se perill d'esboldrec.<br />

Capginya: conjunt de pedres del<br />

param<strong>en</strong>t disposades <strong>en</strong> forma de<br />

pilastra i superposades verticalm<strong>en</strong>t.<br />

<strong>La</strong> funcio es separar el param<strong>en</strong>t original<br />

d'un tram esbaldregat i reparat,<br />

perque si amb els temps se n'esbaldrega<br />

una part no afecti <strong>les</strong> altres.<br />

Brao: doble mur amb una cara interna<br />

separada de I'externa per reble;<br />

I'amplaria <strong>en</strong>tre aquestes dues cares<br />

es variable i, fins i tot, la cara interna<br />

pot t<strong>en</strong>ir la part superior descoberta<br />

si el nivell del repla posterior es mes<br />

baixo Pot ocupar tot a I'algaria del<br />

marge 0 tan sols una part. Li dona<br />

resist<strong>en</strong>cia, serveix per amagar la<br />

<strong>pedra</strong> sobrant i evita que amb els treballs<br />

agrico<strong>les</strong> se'n pugui derruir la<br />

part superior.<br />

Contrafort: elem<strong>en</strong>t de reforgam<strong>en</strong>t<br />

utilitzat a marges de considerable<br />

algaria; ho fa a manera de doble<br />

paret que sobresurt del paredat i disposa<br />

d'una gran varietat de planta i<br />

<strong>sec</strong>cio.<br />

Ressalt 0 t<strong>en</strong>assa: raca integrada <strong>en</strong><br />

el marge com una gran <strong>pedra</strong> mes<br />

del paredat, que apareix g<strong>en</strong>eralm<strong>en</strong>t<br />

\ 163<br />

••••

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!