La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...

6.1
ELEMENTS DE SOSTENIMENT.
ELS MARGES
Eis marges s6n murs de pedra en
sec que serveixen per obtenir i contenir
una superficie horitzontal 0
amb poca inclinaci6, utilitzada normalment
per al conreu, anomenada
marjada i antigament bancal.
Aquests murs s6n un dels elements
de pedra en sec mes destacats
de Mallorca, sobretot a la serra
de Tramuntana on han servit per
condicionar agricolament els vessants
muntanyosos. Les primeres
referencies escrites d'aquests elements
es troben ja en el segle XIII i
s6n una constant en els documents
lIigats ales explotacions agricoles
de I'illa. La importElncia dels esmentats
elements es ben palesa per la
gran extensi6 que ocupen. La catalogaci6
dels camps de marjades a
15 municipis de la serra de Tramuntana
ofereix les dades seguents:
169,627 km2 de superficie amb
marjades, que suposen aproximadament
uns 17.134 km de marges.
La necessitat de condicionar les
terres de conreu d'un pendent per
fer front al perill d'erosi6 n'explica
I'abundancia, pero el proces de
rompuda de noyes terres i creaci6
de marges va ser potenciat al lIarg
dels segles per diversos factors,
entre els que cal destacar I'alta rendibilitat
de determinats productes,
com I'oli 0 el vi; I'aprofitament de
terrenys marginals mitjanc;ant el
sistema de rotes, contracte d'arrendament
de terres a lIarg termini a
canvi d'una part de la coli ita; les
exempcions fiscals a conreus, com
ocorre amb la vinya a Banyalbufar
durant el segle XVI; la parcel·laci6
de terres comunals, com les petites
explotacions d'olivar de s'Estret
d'Alar6 i les rotes de Caimari sorgides
de terres comunals en els
segles XVII i XIX, respectivament; la
parcel·laci6 de grans finques que
va fer sorgir nombrosos establiments
a finals del segle XIX i principis
del XX; i la inversi6 feta pels
emigrants retornats entre finals del
segle XIX i principis del XX.
En el segle XVIII comenc;a a
haver-hi una promoci6 d'aquestes
construccions per tal de millorar el
desenvolupament agricola de I'illa
amb la Societat Economica d'Amics
del Pais del Regne de Mallorca,
creada el 1778 per imposici6
del Govern. Es volien millorar els
conreus tradicionals (olivera i
vinya), introduir-ne de poc arrelats
(garrover i ametler), renovar tecniques
agricoles i noyes irrigacions.
En la difusi6 i la promoci6 d'enginys
i tecniques s'inclo'ia la construcci6
de marjades i la regularitzaci6
de I'escorrentia.
A partir d'aquesta epoca sembla
haver-hi una millora de la tecnica
constructiva i es fan mes frequents
els paredats molt treballats. A la
segona meitat del segle XIX es
d6na un pas qualitatiu important
amb les carreteres de la serra de
Tramuntana, que suposa la divulgaci6
de la tecnica dels marges
enqueixelats i de majors dimensions
dels murs, fins arribar al
marge de sa Regata de 17 m d'alc;aria
i 1800 m2 de superficie.
En la mateixa Iinia de millores
agricoles, el 1903 s'edita a 1'i1laun
Tratado de Agricultura on es menciona
c1arament la necessitat d'espedregar
els camps i de marjar els
terrenys per evitar I'arrossegament
159