La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...
La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...
La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
6.2<br />
ElEMENTS DE CONSTHUCCIO DE PEOHA EN SEC<br />
ELEMENTS D'ORDENACIO<br />
DE L'ESPAI. LES PARETS<br />
Les parets de <strong>pedra</strong> <strong>en</strong> see delimit<strong>en</strong><br />
<strong>les</strong> propietats, serveix<strong>en</strong> per ord<strong>en</strong>ar<br />
I'espai de <strong>les</strong> explotacions agrico<strong>les</strong><br />
definint sem<strong>en</strong>ters, rotes i tanques,<br />
i s'us<strong>en</strong> tambe per tancar el<br />
bestiar a corrals, apresos i tanques.<br />
Aquestes parets son pres<strong>en</strong>ts a tota<br />
I'illa, <strong>en</strong>cara que marqu<strong>en</strong> especialm<strong>en</strong>t<br />
<strong>les</strong> terres planeres, sobretot <strong>les</strong><br />
arees amb substrat calcar<strong>en</strong>itic, com<br />
<strong>les</strong> marines de L1ucmajor,de L1evanti<br />
de Petra, a mes de petits <strong>en</strong>clavam<strong>en</strong>ts<br />
del Pia amb litologies d'aquesta<br />
m<strong>en</strong>a (arees de L1ubi, Sineu,<br />
Santa Eug<strong>en</strong>ia, Aigaida i Costitx).<br />
Les parets de <strong>pedra</strong> <strong>en</strong> see de I'illa<br />
mostr<strong>en</strong> gran diversitat de pedr<strong>en</strong>y i<br />
de graus d'adobam<strong>en</strong>t. <strong>La</strong> difer<strong>en</strong>ciacia<br />
tipol6gica <strong>en</strong>tre el<strong>les</strong> es basa <strong>en</strong><br />
la forma d'acabam<strong>en</strong>t, a excepcio de<br />
la paret toma, realitzada per una simple<br />
acumulacio de pedres; la paret de<br />
1I0ses,que consisteix simplem<strong>en</strong>t <strong>en</strong><br />
un seguit de pedres planeres<br />
col·locades <strong>en</strong> posicio vertical; la<br />
paret amb bardissa, paret sobre la<br />
que es col·loca brancam; i la rasant,<br />
paret d'algaria inferior al metre. Per la<br />
forma d'acabam<strong>en</strong>t es distingeix<br />
<strong>en</strong>tre la paret amb esqu<strong>en</strong>a d'ase, la<br />
paret cabrera i la paret amb corona.<br />
EI pas d'<strong>en</strong>trada practicat a la paret<br />
(portell), d'amplaria variable segons<br />
I'acces fou amb carro 0 bfstia, t<strong>en</strong>ia<br />
com elem<strong>en</strong>ts caracterfstics I'escassera<br />
i la polleguera, dues peces de<br />
<strong>pedra</strong>, fusta 0 ferro <strong>en</strong>castades amb<br />
un ull cadascuna per a subjectar la<br />
barra vertical 0 pollegueral de la barrera.<br />
L'escassera es la pega on balla<br />
el coli del pollegueral, m<strong>en</strong>tre que la<br />
polleguera, col·locada <strong>en</strong> terra, es on<br />
<strong>en</strong>tra el piu 0 agla que fa d'eix de<br />
rotacio.<br />
Podi<strong>en</strong> bastir-se tambe obertures<br />
(clavegueres) per afavorir el pas de<br />
I'aigua, el ramat 0 els animals de<br />
caga, a mes de saltadors 0 botadors<br />
per tal que <strong>les</strong> persones <strong>les</strong> poguessin<br />
remuntar.<br />
Les clavegueres consisti<strong>en</strong> <strong>en</strong><br />
obertures de dim<strong>en</strong>sions redu·ides<br />
realitzades normalm<strong>en</strong>t arran de<br />
terra. D'una banda, se situav<strong>en</strong> a tanques<br />
destinades a pastura per tal de<br />
permetre el pas del bestiar ovi 0<br />
pord. D'altra banda, s'associ<strong>en</strong><br />
tambe a tanques on I'acumulacio<br />
d'aigues de pluja es frequ<strong>en</strong>t i la<br />
paret suposava un obstacle <strong>en</strong> el discorrer<br />
natural de <strong>les</strong> aigues, i el rise<br />
d'esbucar-se era major.<br />
Eis saltadors mes usuals son els<br />
escalons volats que consisteix<strong>en</strong> <strong>en</strong><br />
un seguit de peces de <strong>pedra</strong> col·locades<br />
amb un extrem <strong>en</strong>castat dins la<br />
paret i I'altre <strong>en</strong> voladfs i situades a<br />
<strong>les</strong> dues cares de la paret per tal de<br />
facilitar la pujada i el desc<strong>en</strong>s. Sovint,<br />
rebaixar un poc el coronam<strong>en</strong>t de la<br />
paret facilita el pas, especialm<strong>en</strong>t <strong>en</strong><br />
el cas de <strong>les</strong> parets d'esqu<strong>en</strong>a d'ase.<br />
Excepcionalm<strong>en</strong>t, algunes parets<br />
amb I'amplaria sufici<strong>en</strong>t pod<strong>en</strong> ser<br />
utilitzades com a camins 0 com a formes<br />
d'acces <strong>en</strong>tre marjades.