La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...

ELEMENTS DE
CONSTRUCCIO
DE PEDRA EN SEC
ELEMENTS DE CONSTRUCCIO DE PEDRA EN SEC
L'activitat agraria a Mallorca s'ha ~
associat tradicionalment a la presen- ~
cia d'estructures de pedra en sec, ~
que han deixat I'empremta en el pai- ~
satge insular en aspectes tan diver- ~
sos com I'estructura de la propietat, ~
les tasques agrfcoles i ramaderes 0 :
l'explotaci6 del bosc. ~
Tipologicament les estructures de ~
pedra en sec s6n prou variades i ~
responen a diferents necessitats. En ~
pod em destacar els murs de delimi- ~
taci6, els habitatges d'homes i ~
bestiar, els camps de marjades, les ~
estructures amb finalitat hidrologica, ~
les vies de comunicaci6 i les estruc- ~
tures destinades a activitats extracti- ~
ves preindustrials i d'explotaci6 dels ~
boscs (producci6 de combustible ~
vegetal, materials per a la construc- ~
ci6, cac;:a,etc.). Altres elements que [
formen part de les construccions de ~
pedra en sec s6n alguns paviments ~
de c1astres i carre res de les cases ~
rurals, i tambe alguns cintells de ~
mol ins de vent fariners. ~
Eis paisatges marcats per la pre- ~
sencia de la pedra en sec s'estenen ~
per tota Mallorca, tot i que tenen la ~
maxima expansi6 en dos models de ~
territori. AI Migjorn i al L1evant de I'il- ~
la, amb paisatges planers, I'element ~
definidor s6n les parets de delimita- :
ci6, les barraques i els elements de ~
control hfdric. A la serra de Tramun- ~
tana, els elements mes caracterfstics ~
s6n els camps de marjades, amb ~
una important xarxa de camins ~
empedrats i d'elements de regulaci6 ~
dels excess os hfdrics. ~
EI gran desenvolupament i la ~
varietat de construccions s'han d'a- ~
tribuir a la conjunci6 de circumstan- ~
cies ffsiques i historiques. Entre els ~
factors ffsics destaca el predomini ~
de la litologia calcaria, un material ~
abundant i de gran qualitat que ha ~
facilitat la construcci6 d'estructures :
complexes, mentre que altres litolo- :
gies menys abundants han enriquit :
la varietat de tipologies. ~
EI relleu esquerp, combinat amb la :
possibilitat de precipitacions inten- :
ses, ha obligat a construir estructu- :
res encaminades a evitar els proces- :
sos erosius i les inundacions, i a per- :
metre el conreu de vessants (marja- :
des). D'altra banda, la forta aridesa :
estival ha obligat a la creaci6 d'un ~
gran nombre d'obres de captaci6, :
distribuci6 i emmagatzematge d'ai- :
gua. Pel que fa als factors historics, ~
I'existencia de construccions de:
pedra en sec es troba ja citada a la :
documentaci6 dels segles XIII i XIV, ~
tot i que el gran desenvolupament :
s'ha d'atribuir a epoques posteriors. :
En Ifnies generals, l'expansi6 de les :
terres agrfcoles i, consequentment, ~
de la pedra en sec ha durat fins al ~
comenc;:ament del segle XX, amb :
diverses epoques d'especial creixe- ~
ment. Aquesta rompuda de noves :
terres de conreu al lIarg dels segles :
ha suposat la creaci6 de parets de ~
parti6, marjades, habitatges tempo- :
rals, etc. :
Des de les primeres decades del :
segle XX s'inicia un progressiu:
abandonament dels camps de con- :
reu amb rendiments marginals i de ~
bona part d'altres activitats econo- :
miques amb construccions de:
pedra en sec associades (fabricaci6 :
de calc;:,carb6 vegetal, ... ). EI proces :
es va accelerar a partir dels anys sei- :
xanta amb l'aparici6 a I'illa del turi- :
sme de masses. Aquest va abastar :
tot el territori i el conjunt de les acti- :
vitats rurals tradicionals, que sofrei- ~
xen actualment un proces d'urbanit- ~
zaci6 creixent provocat per I'expan- :
si6 del turisme residencial. • .