La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...
La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...
La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
T1POLOGIE ED ELEMENTI DI COSTRUllONE IN PIETRA A SECCO<br />
stone ha fet que els socis hagin<br />
des<strong>en</strong>volupat un programa de<br />
cooperaci6 interregional amb la<br />
finalitat de crear una xarxa perman<strong>en</strong>t<br />
que uneixi <strong>les</strong> il<strong>les</strong> petites. Es<br />
tracta de l'associaci6 Medilsa, que<br />
ta com a objectiu l'ampliaci6, a<br />
major escala, d'aquest tipus d'iniciatives.<br />
L'objectiu de Medilsa as expandir<br />
l'associaci6 que, a travas de la integraci6<br />
de difer<strong>en</strong>ts compet<strong>en</strong>cies i<br />
dels <strong>sec</strong>tors public i privat, pot promoure<br />
accions per tal de des<strong>en</strong>volupar<br />
el pot<strong>en</strong>cial local dels paisatges<br />
rurals tradicionas caracteritzats<br />
per la marginalitat economica.<br />
Medisa posa <strong>en</strong> contacte els difer<strong>en</strong>ts<br />
<strong>sec</strong>tors que ja estan com promesos<br />
amb el des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t<br />
sost<strong>en</strong>ible del paisatge rural, <strong>en</strong>fortint<br />
l'acci6 del socis dins el seu territori,<br />
cercant oportunitats comunes<br />
per a no us projectes operatius i<br />
tranferint els difer<strong>en</strong>ts coneixem<strong>en</strong>ts.<br />
L'objectiu de Medisa es<br />
convertir-se <strong>en</strong> un instrum<strong>en</strong>t util i<br />
operatiu per a<strong>les</strong> il<strong>les</strong> mediterranies<br />
que sigui capag de repres<strong>en</strong>tar<br />
els difer<strong>en</strong>ts interesos de cada territori<br />
davant I'Uni6 Europea.<br />
PANTELLERIA, MALLORCA I<br />
_NAXOS<br />
Eis paisatges de <strong>les</strong> il<strong>les</strong> de Pantelleria,<br />
Mallorca i Naxos s6n el<br />
resultat de la interacci6 mil·l<strong>en</strong>aria<br />
<strong>en</strong>tre I'<strong>en</strong>torn natural i el treball<br />
huma. Les condicions medioambi<strong>en</strong>tals<br />
i els esdev<strong>en</strong>im<strong>en</strong>ts historics<br />
han determinat una relaci6 molt<br />
estreta <strong>en</strong>tre el marc fisic i els sistemes<br />
de producci6, fins a tal punt<br />
que s'ha des<strong>en</strong>volupat una cultura<br />
de <strong>pedra</strong> <strong>en</strong> <strong>sec</strong> local junt amb professionals<br />
especifics.<br />
Pantelleria, la segona de <strong>les</strong> il<strong>les</strong><br />
petites d'italia, esta formada pel cim<br />
d'un gran volca de basalt. <strong>La</strong> morfologia<br />
desigual i la dificultat del<br />
v<strong>en</strong>t i d'un clima <strong>sec</strong> han determinat<br />
la necessitat de trobar metodes de<br />
producci6 i d'organitzaci6 especifics<br />
per a la terra destinada a I'agricultura.<br />
Aixi doncs, <strong>les</strong> tipiques construccions<br />
de I'illa (el dammuso, el<br />
jardinu, etc.), junt amb el gran treball<br />
de terrasses, han dibuixat un<br />
paisatge unic de gran valor cultural<br />
i ambi<strong>en</strong>tal: "una obra de jardineria<br />
mas que no pas d'agricultura"<br />
(Cesare Brandi).<br />
Mallorca, la mas gran de <strong>les</strong> Il<strong>les</strong><br />
Balears, es caracteritza per dues<br />
cad<strong>en</strong>es muntanyoses, una prop<br />
de la costa nordest i I'altra de la<br />
sudest, i per una part c<strong>en</strong>tral plana.<br />
L'i1la as de natura<strong>les</strong>a calcarea. A la<br />
cad<strong>en</strong>a mas gran, la Serra de Tramuntana,<br />
el relleu rog6s i <strong>les</strong> frequ<strong>en</strong>ts<br />
pluges han determinat la<br />
necessitat de terrasses per tal d'evitar<br />
l'erosi6 del paisatge i per permetre<br />
activitat agricola. A mas,<br />
aquest tipus de disposici6 del terr<strong>en</strong>y<br />
ha contribu'it a la creaci6 d'activitats<br />
colaterals a I'agricultira (I'us<br />
de fusta 0 la producci6 de gel i de<br />
carb6).<br />
A Naxos, la cultura antiga i la<br />
varietat del paisatge han produ'it un<br />
territori format, d'una banda, per<br />
planes cultivab<strong>les</strong> i, de I'altra, per<br />
muntanyes rogoses, caracteritzades<br />
per murs i terrasses, pob<strong>les</strong> <strong>tradicionals</strong><br />
escampats, contruccions<br />
rurals i per molts monum<strong>en</strong>ts i<br />
as<strong>en</strong>tam<strong>en</strong>ts arcaics i bizantins.<br />
L'area muntanyosa conserva una<br />
gran mina d'esmeril, coneguda<br />
desde fa seg<strong>les</strong> i principal factor del<br />
des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t economic, social<br />
i cultural de la part interior de I'illa<br />
fins a la Segona Guerra Mundial. •