el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
desembre de 1963 fins el 5 de gener de 1964; els van utilitzar més de 1,2 milions de
persones.
A partir d’aquell any es van anar negociant noves reglamentacions de pas de
fronteres. Aquest és el cas de les tres noves reglamentacions de pas del primer semestre
de 1966 que permetien passar la frontera durant set períodes diferents de diferent
durada. També es va acordar que a partir del 2 de novembre de 1964 les persones
jubilades de la RDA podrien viatjar a Berlín Occidental i a la RFA per visitar els seus
parents. També es podia creuar la frontera en casos familiars de gran importància com
casaments, naixements, defuncions o malaltia.
A partir del 3 de juny de 1972 va entrar en vigència un acord permanent de
visites (“Acord entre el Senat i el Govern de la RDA per facilitar i millorar els viatges i
les visites”) amb el que els ciutadans i visitants de Berlín Oest podien visitar Berlín Est
durant 30 dies (des del 1984 van passar a ser 45 dies) 167 . També es van concedir
permisos per visitar Berlín Oriental de fins a nou visites en un lapse de temps de tres
mesos; el novembre de 1987 aquest temps es va ampliar als sis mesos i, un any més
tard, va passar a poder-se fer deu visites.
També es va fer important el tema del canvi de monedes ja que els dos Estats en
tenien dues diferents. L’1 de desembre de 1964 es va establir el canvi de 1 a 1; també es
va establir la norma que els ciutadans de Berlín Oriental (menys els nens i els jubilats)
havien de canviar obligatòriament la quantitat de 3 DM al passar la frontera i els
ciutadans estrangers n’havien de canviar 5 DM. Els diners canviats no podien ser
tornats a canviar i no es podien treure de la RDA. Tot i això els berlinesos occidentals
canviaven les monedes a cases de canvi de l’oest per aprofitar-se dels preus baixos de la
RDA i anar-hi a fer les compres. Al veure això, el 1968 es va acordar que les persones
que anessin a visitar Berlín Oriental havien de canviar, com a mínim, 5 DM i els que
visitaven la RDA 10 DM. L’any 1973 el canvi mínim obligatori es va duplicar; tot i
això, a causa de les protestes, aquest es va reduir a 6,50 DM i 13 DM respectivament.
Al cap d’uns anys, a partir del 9 d’octubre de 1980, els ciutadans federals i berlinesos
occidentals al visitar Berlín Oriental o la RDA havien de canviar com a mínim 25 marcs
per dia (els menors de 16 anys 7,50 DM) a un curs d’1 a 1.
167 Wernicke, Ingolf. 2007. El Muro de Berlín. Historia 1961-1989, Huellas del muro: 8 rutas en el nuevo
Berlín. Berlín : Jaron Verlag GmbH, 2007, pàg. 6.
103