el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
generades per l'opressió política i la llibertat concedida. L’evolució demogràfica de la
RDA és el principal reflex de la seva evolució: durant els seus quaranta anys
d’existència, l’Alemanya de l’Est va passar de 19 milions el 1948 a 16 milions el 1990.
Xifres que expressen una dura realitat si les comparem amb els seus veïns de l’Oest (de
40 milions a 63 milions) o fins i tot de l’altre veïna, Polònia (de 24 a 38 milions).
4.1.4 L’ostpolitik i les relacions entre les dues alemanyes
Ostpolitik (en alemany “Política de l'est”) és el terme que s’aplica a la política
seguida per Willy Brandt per intentar normalitzar les relacions amb les nacions de
l'Europa de l'Est, sobretot amb l'Alemanya Oriental.
La política seguida vers a l’Est no fou exclusiva del període de Brand 97 , però fou
durant l’etapa d’aquest polític quan es feren efectives més realitzacions. Brandt –com
hem dit abans- viatjà a Polònia i demanà de genolls perdó per les víctimes de
l’Holocaust, intentant normalitzar les relacions amb aquell país, reconeixent alhora les
fronteres de la línia Oder-Neisse com a frontera entre Polònia i l'Alemanya Oriental.
Tanmateix, malgrat els seus esforços, les negociacions entre Brandt i el canceller de
l'Alemanya Oriental Willi Stoph s’encallaren perquè Brand no estava disposat a
reconèixer la part oriental com un estat sobirà 98 . Fou el 1972 en la qual la RFA i la RDA
es reconeixien mútuament com a estats, el que fou molt criticat pels conservadors que
creien que aquest reconeixement portaria a la divisió permanent d'Alemanya. Aquesta
divisió d’opinions marcà les relacions interalemanyes durant molt de temps, entre una
RFA que no volia reconèixer la RDA i una RDA que temia sempre una absorció per
l’altra banda 99 .
Amb l’era Kohl, als vuitanta, els esforços pel bon veïnatge s’incrementaren. La
unificació va deixar de ser una prioritat i per això el govern procurava que les relacions
interalemanyes avancessin en interès de la població. De fet, els governants d’aquella
època pensaven que la unificació no és era possible en el context d’una situació de pau i
en la que els veïns alemanys perdessin la desconfiança tradicional a Alemanya. La
97 Ja hem fet referència a aquesta qüestió en el primer capítol.
98 Janué i Miret, M., 2003, op. cit., pàg 57-70.
99 Janué i Miret, M., 2003, op. cit., pàg. 62-63.
64