el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

6.2.3 El pas per l’aire
Presentació
Algunes persones fins i tot van intentar travessar el mur sobrevolant-lo. Aquest
va ser el cas de les famílies Wetzels i Strlzycks; els membres d’aquestes es van
comprar, de mica en mica, petites quantitats de tela de niló. Això no va aixecar cap
sospita a les autoritats d’Alemanya oriental. Quan van tenir suficient tela, van construir
un globus d’aire calent. Van proveir-se de prou combustible per arribar a l’altra banda
del mur i van enlairar-se; al cap de poques hores van aterrar a Berlín Occidental. A
partir d’aquell moment la venda de roba lleugera va ser estrictament controlada.
6.2.4 El pas amb documentació falsa
Els mètodes que s’utilitzaven eren cada vegada més sofisticats. Els més utilitzats
eren dins de cotxes o amb documentació falsa. Era força habitual contractar joves
d’Holanda perquè viatgessin a Berlín Est i allà, denunciessin el robatori del seu
passaport, amb el que mentrestant havia passat la frontera una persona que volia fugir.
Per l’aire també va fugir Heinz Holzapfel i la seva família, que va creuar el mur
amb l’ajut d’una tirolina improvisada que van instal·lar durant la nit amb l’ajuda de uns
coneguts que vivien a Berlín oest.
La Vanguardia descrivia una fugida espectacular de Horst Kelin 181 , un trapezista
d’un circ de Berlín oriental; aquest va sobrepassar el mur per un cable d’alta tensió
desconnectat de la xarxa que travessava la frontera. A la fugida, Horst va fer equilibris
per més de 20 metres de cable sense que els guàrdies fronterers se n’adonessin. Quan ja
era a al territori occidental va veure que les cames li començaven a fallar, així que va
baixar del cable i s’hi va agafar amb les mans per avançar fins a l’edifici més proper.
Llavors el cable es va començar a balancejar per culpa del vent, cosa que va fer que el
trapezista caigués els 15 metres que el separaven del terra. Horst va patir ferides greus;
tot i això, va aconseguir fugir de l’est de la ciutat.
181 “Espectacular y desgraciada huida de un equilibrista”, La Vanguardia, 2 de febrer de 1963, pàg. 14.
111