el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
⎯ Alemanys i berlinesos de l’Est: en general no van tenir quasi permís per
creuar el mur en cap moment de la seva llarga durada. Tot i això es van fer
alguns acords que van deixar creuar la frontera per raons molt específiques;
aquest era els cas dels jubilats, que van poder creuar les fronteres a partir del
1964; també es podia passar a l’altre banda del mur per raons familiars
importants; i persones que havien d’anar a Alemanya de l’Oest per qüestions
professionals (com ara artistes, transportistes, etc.). Tot i això, els permisos
havien de ser demanats individualment i no hi havia cap garantia que el
concedissin. A més, si aprovaven el viatge, la persona amb el visat podia
canviar només una petita quantitat de Marcs d’Alemanya de l’Est a Marcs
Alemanys (DM). Tot i aquesta restricció, Alemanya occidental va decidir
donar una petita quantitat de Marcs Alemanys als visitants orientals que
visitessin el seu Estat. Generalment, els actors, músics i escriptors de la RDA
tenien prohibida qualsevol circulació i no se’ls hi donava cap permís.
⎯ Diplomàtics acreditats a Berlín Est: generalment podien circular
lliurement, amb un permís. Alguns d’ells varen utilitzar aquesta possibilitat
per aconseguir uns diners extres mitjançant el contraban i el pas il·legal de
persones. Es calcula que varen passar il·legalment unes 2.000 persones als
maleters dels coxes de diplomàtics, que no podien ser registrats per la policia
de la RDA per la seva immunitat diplomàtica 171 .
⎯ Ciutadans de països d’Europa de l’Est: en general estaven subjectes a les
mateixes prohibicions que els habitants d’Alemanya de l’Est; hi havia algunes
variacions depenent del país d’origen del visitant, però aquestes eren molt
poques.
⎯ Personal militar Aliat i funcionaris civils de les forces aliades: podien
entrar i sortir del país sense passar pels controls alemanys orientals.
⎯ Personal militar Soviètic i funcionaris civils de les forces soviètiques:
podien entrar i sortir del país lliurement, sense passar pels controls alemanys
occidentals.
171 Flemmning, T., 2001, El muro de Berlín. Berlín: Be Bra Verlag, pàg. 38.
105