el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

5.2.2 La divisió dels transports
Presentació
La complicada geografia de Berlín feia que un tren aeri i dues línies de metro
haguessin de travessar, per força, Berlín Est. Per això, la xarxa de transports de Berlín
va ser, mentre hi havia el mur, molt complicada.
Immediatament després del tancament de les fronteres, es van tancar les
estacions de les línies que comunicaven ambdues parts de Berlín. Al principi van posar-
hi simples reixes de ferro, però a mesura que els anys passaven les mesures de seguretat
es van anar ampliant fins a construir una paret de formigó a les portes de les estacions
per impedir que la gent les utilitzés com a via de fugida 159 . Tot i així, aquestes tres línies
de l’oest continuaren circulant amb tota normalitat amb l’excepció, això sí, de que no
paraven a les estacions situades a l’est de la ciutat. Així els passatgers d’aquestes línies
veien, des de dins dels vagons, les estacions orientals lleugerament il·luminades amb
llums grogues i amb uns quants guàrdies vigilant les andanes; aquest era el cas, per
exemple, de Nordbahnhof, Oranienburger Straße, Unter den Linden i Potsdamer Platz,
altrament anomenades “estacions fantasma”. El mur havia fet que es parés el temps en
aquestes estacions ja que s’hi conservaren, fins el 1989, els cartells publicitaris del 1961
i el mobiliari de l’estació rovellat i descuidat. Per sota de Berlín Est n’hi havia 15
d’aquestes “estacions fantasma”; els guàrdies d’aquestes estaven darrere barricades,
parets i habitacions per controlar possibles fugitius. Al principi hi havia sis soldats a
cada estació; tot i això, el número va anar disminuint fins els dos soldats per estació que
havien de controlar tant les andanes com els passadissos de la parada que se’ls hi havia
assignat. Els passatgers de les línies, com a acció de protesta, llançaven sovint objectes
com ampolles de vidre o pedres contra els soldats, que en algunes ocasions van sortir-ne
de greument ferits. Eren guàrdies que veien viatjar gent d’un altre món.
Una de les estacions més representatives va ser la de Fredrichstraße, punt de
connexió de metro, tren aeri i trens de llargues distàncies. Aquí el mur s’aixecava entre
dues andanes; una barrera metàl·lica dividia la zona des de la que viatjaven els
berlinesos de l’oest (andana B) i la de trens de llargues distàncies (andana A) amb la
dels trens cap a l’est (andana C). Per tant, pels berlinesos de l’est aquesta era l’última
estació que podien arribar. El 1982 es va substituir la barrera metàl·lica de tres metres
159 Flemming, T., 2001, op. cit., pàg. 39-41.
96