el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
quaranta anys. El cert és que, en un context internacional que generava tanta por i
tantes oportunitats, no tenien alternativa” 29 .
L’ambient que prevalia a Europa un cop es va haver acabat la II Guerra Mundial
era de recel i fins i tot de por: Europa estava molt destruïda, els estats europeus estaven
completament desorganitzats i a sobre bona part de les fronteres s’havien mogut, amb
grans desplaçaments de la població. Per contra, les dues grans potències, Estats Units i
la Unió Soviètica, tractaven d’imposar els seus sistemes a les zones d’influència, però ja
no confiaven l’un amb l’altre, cosa que van haver de fer per lluitar junts a la Segona
Guerra Mundial; ara tenien una forta desconfiança tant ideològica com política 30 . Com
assenyala Veiga 31 , “es pot dir que la Guerra Freda va ser producte de la incertesa del
moment, més no pas d’una voluntat declarada d’enfrontament entre les potències”.
3.3.2 El conflicte de Grècia i el Pla Marshall
Malgrat la voluntat de procedir a un desarmament, parlada a les diferents
conferències de pau fetes, aviat es produïren conflictes que eren en certa manera la
continuació de la II Guerra Mundial. Els primers van ser a la guerra civil grega i el
conflicte de Iugoslàvia.
Durant la Segona Guerra Mundial, mentre Alemanya estava ocupant Europa, les
guerrilles gregues que combatien l’invasor es van anar polaritzant al voltant de dos
grans grups: l’EDES, pro monàrquics i dretans, i l’ELAS, comunistes. Aquests dos
grups van començar una lluita entre ells pel domini de diverses zones de l’interior
muntanyós del país. Grècia va ser l’únic estat en que, després de la Segona Guerra
Mundial, van continuar els conflictes entre faccions d’un mateix país. Aquest conflicte
es va parar durant un temps quan, després del final de la Guerra Mundial, van entrar les
tropes britàniques al país per evitar que els comunistes prenguessin el poder i per
salvaguardar l’ordre. El 1946, però, el conflicte es va reprendre ja que els guerrillers de
la dreta estaven intentant reposar el rei; en veure això, el govern britànic, molt empobrit,
va declarar-se incapaç de continuar implicat a Grècia. Estats Units va prendre’n el
relleu. La decisió d’implicar-se a Grècia l’havia fet el president Truman quan, el 12 de
29 Leffler, M., 2007, op. cit., pàg.. 113.
30 Veiga Rodríguez, F., 2005, op. cit.,pàg. 10-11.
31 Veiga Rodríguez, F., 2005, op. cit.,pàg. 12-13.
21