el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
Converses, tractats i acords 50
Acords de desnuclearització Acords de control i prevenció.
Acords de l’Antàrtida (1959) Telèfon vermell. En funcionament a partir del 20
de juny de 1963.
Acords d’Amèrica Llatina (1967) Tractat de Moscou signat el 5 d’agost de 1963.
Cent països, amb l’excepció de França i la Xina, as
comprometien a no realitzar proves nuclears a
Acords de la Lluna, cossos celestes i espai
orbital (1967)
l’espai extraatmosfèric o sota el mar.
Tractat de No-proliferació nuclear. El 1968, els
estats nuclears es comprometen a no transferir
armes atòmiques als no nuclears.
Acords del fons dels oceans i els mars (1971) Strategic Arms Limitation Talks I (SALT I).
Signat el 26 de maig de 1972.
Acords del Pacífic (1985) Strategic Arms Limitation Talks II (SALT II).
Signat el 18 de juny de 1979, no va ser ratificat pel
Congrés nord-americà.
Fig. 3. Converses, tractats i acords de pau
als dos blocs.
3.4.3 Els conflictes interns
El context dels acords va estar marcat també per processos de dissensions i crisis
Al bloc oriental la crisi entre Xina i la URSS evidencià els límits del sistema de blocs.
Hi ha moltes raons que van portar a la ruptura entre aquests dos països. Primer de tot hi
havia molts prejudicis racials i culturals entre xinesos i russos; a més l’URSS tractava la
Xina, un país amb sis-cents milions d’habitants i una enorme potència comunista com si
fos un dels petits satèl·lits de l’est d’Europa. A més, els dirigents de la Xina tenien idees
pròpies sobre com calia dur a terme la revolució comunista, basant-se en la seva realitat
cultural i històrica. El país asiàtic estava adoptant formes estalinistes per portar el seu
govern. Mao no va acceptar a desestalinització impulsada per Khruixtxov, que cada
vegada s’apropava més als EEUU. La Xina va decidir conquerir un territori el qual rebia
suport directe dels Estats Units; si es duia a terme aquesta ofensiva comportaria que la
Xina s’enfrontés directament amb l’exèrcit nord-americà; al veure això l’URSS va dir-li
a Mao que no li donaria cap mena de suport en cap ofensiva als Estats Units. Aquest fet
va ser interpretat a la Xina com un inici de ruptura; els dos països comunistes es van
anar fent acusacions mútues fins que, el 1960, la Unió Soviètica va retirar sobtadament
tots els crèdits, consellers i plans de desenvolupament econòmic i tecnològic que tenia a
50 Font: Veiga Rodríguez, F., 2005, op. cit., pàg. 87-88.
35