el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
d’Europa seguiria inevitablement el seu camí. Stalin ho veia possible pel prestigi que
havia adquirit el comunisme a alguns països europeus per la seva decisiva contribució a
la derrota de l’Alemanya nazi. A banda de totes aquestes esperances hi havia por; Estats
Units posseïa en exclusiva la bomba atòmica i, per tant, al dirigent soviètic no li
interessava començar una guerra amb occident; instaurar règims comunistes a
Alemanya i Europa de l’Est podia ser molt perillós. El fet d’instaurar nous règims
comunistes era una experiència incerta en si mateixa ja que des de que s’havia fundat la
URSS aquesta havia estat molt tancada a les influències exteriors per no ser
“contagiada” d’ideologies externes, com podia passar en el cas alemany 38 . Un dels
objectius principals de transformar els països de l’Europa de l’Est i central en
comunistes era perquè així es formaria un cinturó defensiu per la Unió Soviètica.
Aquesta no era una tasca fàcil ja que aquests països havien viscut molt temps en ple
món capitalista, especialment Alemanya i Txecoslovàquia. Així Stalin va començar amb
el seu pla per Europa de l’Est; el pla consistia en donar el màxim suport possible als
partits comunistes de cada país. A la llarga cada partit comunista va anar adquirint una
estratègia pròpia per arribar al poder. Una de les claus de la seva victòria va ser la
simpatia que van provocar als habitants d’uns països completament arrasats i
desorganitzats per una guerra de la qual acabaven de sortir. Amb uns mitjans o am uns
altres els comunistes de l’Est d’Europa van anar conquerint parcel·les de poder més o
menys extenses. La situació va donar un tomb el juliol del 1947 quan Estats Units va
llançar el Pla Marshall; la Unió Soviètica va obligar a tots els països de l’Est a rebutjar
l’oferta nord-americana. A partir d’aquell moment es va accelerar la cursa soviètica cap
al poder sense cap escrúpol. Un any més tard la meitat oriental d’Europa ja eren
“repúbliques populars” o “socialistes” dependents del poder de Moscou.
Però la veritable prova de foc dels primers anys de la guerra freda va ser el
blocatge de Berlin el 1948. Perquè el Pla Marshall fos efectiu a la meitat ocupada pels
occidentals d’Alemanya, s’havia de reestructurar l’economia. Per això van tornar a
instaurar el Deutschmark; es necessitava una moneda pròpia perquè tornés a funcionar
l’economia alemanya. Com a resposta, tres dies més tard els soviètics van aïllar la zona
occidental de Berlín, ocupada per les potències occidentals, per via terrestre (el 23 de
38
Gllen Gray, W., Germany’s Cold War. The Global Campaig to Isolate East Germany 1949-1969.
Carolina: The University of Carlolina North, 2003.
24