el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
religiosos, i que tingué la seva màxima expressió en l’ascens al poder dels islamistes a
l’Iran de la mà de l’aiatol·là Jomeini. La revolució islàmica d’Iran va desconcertar els
analistes de les dues grans potències ja que no encaixava amb els seus esquemes de la
Guerra Freda; fins ara tot el que havia passat estava orientat a una de les dues potències;
per primer cop un grup no estava relacionat amb cap de les dues potències. Cada vegada
hi havia més persones a favor de la revolució islàmica i això feia que anessin
augmentant els conflictes ala països àrabs.
De l’altra, va motivar indirectament la crisi del petroli i l’aparició d’una greu
crisi mundial que va afectar l’economia de tots els països, però especialment dels
països subdesenvolupats. Els membres de l’ Organització de Països Exportadors de
Petroli (OPEP) van utilitzar el petroli con una arma política per mostrar el seu poder;
per aquest motiu van decidir posar límits a la producció de petroli, el que va comportar
la pujada dels preus del cru i una crisi de gran abast.
3.5.2 Les lluites als països en desenvolupament
El conflicte israelià no va ser l’únic motiu d’enfrontament en aquesta anomenada
Segona Guerra Freda. Als països menys desenvolupats, les dures condicions
econòmiques van propiciar l’aparició de moviments revolucionaris, que en molts casos
varen apropar-se al comunisme. Tot i que –tal i com sostenien els occidentals- aquests
moviments no foren promoguts directament per la URSS, si que reberen suport directe o
indirecte de països comunistes com la mateixa URSS, la Xina o Cuba.
Tot i que l’Àfrica es va mantenir força allunyada de la Guerra Freda, alguns
enfrontaments suposaren també lluites entre els dos bàndols ideològics. La Unió
Soviètica estava interessada en l’Àfrica no només per motius ideològics, sinó també per
raons econòmiques, per la gran quantitat de recursos naturals i estratègics que posseïa.
Per això la Unió Soviètica estava interessada en estendre la revolució per aquest
continent. Tot i això l’URSS no volia intervenir-hi directament, així que va ser Cuba qui
va ajudar a algunes guerrilles pro comunistes, intervenint directament o indirectament
en conflictes en països com Angola, Etiòpia o Somàlia 56 .
56 Veiga Rodríguez, F., 2005, op. cit., pàg. 107.
39