el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
veritables joies sense que els venedors sabessin el seu veritable valor. La gent
interessada en la literatura formava grups que es trobaven de tant en tant en llibreries,
biblioteques, cafeteries o exposicions, on parlaven de llibres i temes de l’actualitat.
Llibres, pel·lícules i obres de teatre portaven sovint debats entre la població que no
agradaven al SED, pel que hi havia molta censura i control dels productes culturals que
entraven al país. Tot i això, llegir un llibre era sinònim de trencar amb la monotonia
amb la que es vivia a la RDA. Per això hi havia tants lectors. Llibres, música, cinema i
teatre formaven part de la vida quotidiana, i l’assistència als espectacles era habitual
Hi havia també una gran varietat de mitjans de comunicació a la RDA. Hi havia
arribat a haver-hi 39 diaris disponibles als quioscos de forma simultània. Això era
perquè, segons les polítiques del bloc de l’est, tots els “camarades” havien d’estar ben
informats sobre totes les decisions i actes del partit. Tanmateix, habitualment els articles
i notícies que parlaven de política eren dictats paraula per paraula per algun membre del
SED i eren sotmesos a un fort control perquè cap notícia ni informació no fos contrària
a la voluntat política del règim. Les úniques seccions als diaris que sortien de la
monotonia dels llargs textos dictats pel partit eren les crítiques de cinema i televisió, les
previsions del temps i la secció d’esports. Les situacions polítiques comprometedores
eren, per tant, amagades de la població.
La televisió de l’est era famosa pels seus programes d’entreteniment i les
pel·lícules antigues. Els presentadors dels telenotícies es van convertir en estrelles
mediàtiques ràpidament ja que tothom mirava els informatius, especialment els del
vespre. Els programes d’entreteniment tenien tant èxit que fins i tot eren populars entre
els ciutadans de l’oest. Aquests oferien humor i suspens, aspectes que mancaven a la
vida diària de la RDA. Alguns dels programes d’aquest tipus més famosos van ser
Rumpelkammer i Ein Kessel Buntes. També fou molt conegut el programa de cinema
conegut com “Dilluns de cinema”, que oferia projeccions dels anys trenta i quaranta 117 ..
També hi havia a la RDA força revistes de moda. La més important, Sibylle,
sovint mostraven vestits molt moderns i elegants, vestits que no estaven disponibles a
cap botiga de l’Estat. Les peces de roba a la venda dins de la República Democràtica
Alemanya havien de ser pràctiques i molt duradores segons l’ideal de que totes les
persones havien de treballar. Els dissenyadors de l’est intentaven treure idees de la
117 Rückel, R. (ed.), 2006, op. cit., pàg. 57.
72