21.04.2013 Views

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Presentació<br />

veritables joies sense que <strong>el</strong>s venedors sabessin <strong>el</strong> seu veritable valor. La gent<br />

interessada en la literatura formava grups que es trobaven <strong>de</strong> tant en tant en llibreries,<br />

biblioteques, cafeteries o exposicions, on parlaven <strong>de</strong> llibres i temes <strong>de</strong> l’actualitat.<br />

Llibres, p<strong>el</strong>·lícules i obres <strong>de</strong> teatre portaven sovint <strong>de</strong>bats entre la població que no<br />

agradaven al SED, p<strong>el</strong> que hi havia molta censura i control d<strong>el</strong>s productes culturals que<br />

entraven al país. Tot i això, llegir un llibre era sinònim <strong>de</strong> trencar amb la monotonia<br />

amb la que es vivia a la RDA. Per això hi havia tants lectors. Llibres, música, cinema i<br />

teatre formaven part <strong>de</strong> la vida quotidiana, i l’assistència als espectacles era habitual<br />

Hi havia també una gran varietat <strong>de</strong> mitjans <strong>de</strong> comunicació a la RDA. Hi havia<br />

arribat a haver-hi 39 diaris disponibles als quioscos <strong>de</strong> forma simultània. Això era<br />

perquè, segons les polítiques d<strong>el</strong> bloc <strong>de</strong> l’est, tots <strong>el</strong>s “camara<strong>de</strong>s” havien d’estar ben<br />

informats sobre totes les <strong>de</strong>cisions i actes d<strong>el</strong> partit. Tanmateix, habitualment <strong>el</strong>s articles<br />

i notícies que parlaven <strong>de</strong> política eren dictats paraula per paraula per algun membre d<strong>el</strong><br />

SED i eren sotmesos a un fort control perquè cap notícia ni informació no fos contrària<br />

a la voluntat política d<strong>el</strong> règim. Les úniques seccions als diaris que sortien <strong>de</strong> la<br />

monotonia d<strong>el</strong>s llargs textos dictats p<strong>el</strong> partit eren les crítiques <strong>de</strong> cinema i t<strong>el</strong>evisió, les<br />

previsions d<strong>el</strong> temps i la secció d’esports. Les situacions polítiques comprometedores<br />

eren, per tant, amaga<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la població.<br />

La t<strong>el</strong>evisió <strong>de</strong> l’est era famosa p<strong>el</strong>s seus programes d’entreteniment i les<br />

p<strong>el</strong>·lícules antigues. Els presentadors d<strong>el</strong>s t<strong>el</strong>enotícies es van convertir en estr<strong>el</strong>les<br />

mediàtiques ràpidament ja que tothom mirava <strong>el</strong>s informatius, especialment <strong>el</strong>s d<strong>el</strong><br />

vespre. Els programes d’entreteniment tenien tant èxit que fins i tot eren populars entre<br />

<strong>el</strong>s ciutadans <strong>de</strong> l’oest. Aquests oferien humor i suspens, aspectes que mancaven a la<br />

vida diària <strong>de</strong> la RDA. Alguns d<strong>el</strong>s programes d’aquest tipus més famosos van ser<br />

Rump<strong>el</strong>kammer i Ein Kess<strong>el</strong> Buntes. També fou molt conegut <strong>el</strong> programa <strong>de</strong> cinema<br />

conegut com “Dilluns <strong>de</strong> cinema”, que oferia projeccions d<strong>el</strong>s anys trenta i quaranta 117 ..<br />

També hi havia a la RDA força revistes <strong>de</strong> moda. La més important, Sibylle,<br />

sovint mostraven vestits molt mo<strong>de</strong>rns i <strong>el</strong>egants, vestits que no estaven disponibles a<br />

cap botiga <strong>de</strong> l’Estat. Les peces <strong>de</strong> roba a la venda dins <strong>de</strong> la República Democràtica<br />

Alemanya havien <strong>de</strong> ser pràctiques i molt duradores segons l’i<strong>de</strong>al <strong>de</strong> que totes les<br />

persones havien <strong>de</strong> treballar. Els dissenyadors <strong>de</strong> l’est intentaven treure i<strong>de</strong>es <strong>de</strong> la<br />

117 Rück<strong>el</strong>, R. (ed.), 2006, op. cit., pàg. 57.<br />

72

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!