el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
Els nord-americans pretenien, a la llarga, alliberar tots els imperis colonials.
Això era a causa de la seva filosofia de Nacions Unides, que comportava crear un
sistema d’estats com més gran millor. També volien l’alliberament perquè ells
defensaven el lliurecanvisme, cosa que els imperis negaven a causa de la seva tendència
cap el proteccionisme. Les raons dels soviètics per defensar l’alliberament de les
colònies era perquè consideraven que els imperis no eren sinó un destorb per les seves
capacitats expansives. Els imperis colonials estaven arruïnats a causa de les
conseqüències de la guerra, cosa que els va obligar a prendre algunes decisions sobre el
futur de les seves colònies.
Tot i ser del bàndol dels vencedors, la Gran Bretanya havia quedat arruïnada
després de la guerra. Per això, al arribar al govern, Clement Attlee va fer aprovar en
menys d’un any setanta-cinc lleis importants d’un ampli programa de nacionalitzacions
i protecció social 43 . En aquest ambient econòmic que hi havia, suportar els conflictes
que es produïen a les colònies comportava molts esforços i riscos polítics que podien
desprestigiar la imatge de la metròpoli. Després d’uns anys, el 1948, ja es van haver
desfet de l’Índia, Birmània, Iraq i Palestina; aquests processos d’independència es van
dur a terme tan ràpidament que no s’hi va arbitrar cap mena de consens polític; tant
desastrós va ser que en la major part d’aquestes antigues colònies s’hi van produir
conflictes o guerres civils. Tot i això, allà on va ser possible s’hi van conservar les
colònies.
El cas de França va ser força diferent. Aquest país havia desenvolupat el seu
model d’imperi a partir d’un patró assimilacionista; la metròpoli exportava el seu model
d’estat a les colònies; així tothom rebia, per exemple, la mateixa educació bàsica, les
mateixes lleis, etc. La seva posició davant la descolonització va ser molt diferent a la
britànica; tant va ser així que la seva actitud va provocar dues guerres de
descolonització més ferotges: la d’Indoxina i la d’Algèria. A la Indoxina els guerrillers
comunistes del Viêt Minh van prendre el poder i van proclamar la independència del
que avui és el Vietnam; davant d’això les autoritats colonials franceses es van negar a
pactar amb el líder comunista Ho Chi Minh i van restaurar el poder colonial amb un
govern titella liderat per Bao Dai. Els francesos pensaven que les guerrilles no eren un
adversari prou fort i organitzat per derrotar un exèrcit regular en una campanya; tot i
43 Veiga Rodríguez, F., 2005, op. cit., pàg. 36-37.
27