21.04.2013 Views

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Presentació<br />

Els nord-americans pretenien, a la llarga, alliberar tots <strong>el</strong>s imperis colonials.<br />

Això era a causa <strong>de</strong> la seva filosofia <strong>de</strong> Nacions Uni<strong>de</strong>s, que comportava crear un<br />

sistema d’estats com més gran millor. També volien l’alliberament perquè <strong>el</strong>ls<br />

<strong>de</strong>fensaven <strong>el</strong> lliurecanvisme, cosa que <strong>el</strong>s imperis negaven a causa <strong>de</strong> la seva tendència<br />

cap <strong>el</strong> proteccionisme. Les raons d<strong>el</strong>s soviètics per <strong>de</strong>fensar l’alliberament <strong>de</strong> les<br />

colònies era perquè consi<strong>de</strong>raven que <strong>el</strong>s imperis no eren sinó un <strong>de</strong>storb per les seves<br />

capacitats expansives. Els imperis colonials estaven arruïnats a causa <strong>de</strong> les<br />

conseqüències <strong>de</strong> la guerra, cosa que <strong>el</strong>s va obligar a prendre algunes <strong>de</strong>cisions sobre <strong>el</strong><br />

futur <strong>de</strong> les seves colònies.<br />

Tot i ser d<strong>el</strong> bàndol d<strong>el</strong>s vencedors, la Gran Bretanya havia quedat arruïnada<br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la guerra. Per això, al arribar al govern, Clement Attlee va fer aprovar en<br />

menys d’un any setanta-cinc lleis importants d’un ampli programa <strong>de</strong> nacionalitzacions<br />

i protecció social 43 . En aquest ambient econòmic que hi havia, suportar <strong>el</strong>s conflictes<br />

que es produïen a les colònies comportava molts esforços i riscos polítics que podien<br />

<strong>de</strong>sprestigiar la imatge <strong>de</strong> la metròpoli. Després d’uns anys, <strong>el</strong> 1948, ja es van haver<br />

<strong>de</strong>sfet <strong>de</strong> l’Índia, Birmània, Iraq i Palestina; aquests processos d’in<strong>de</strong>pendència es van<br />

dur a terme tan ràpidament que no s’hi va arbitrar cap mena <strong>de</strong> consens polític; tant<br />

<strong>de</strong>sastrós va ser que en la major part d’aquestes antigues colònies s’hi van produir<br />

conflictes o guerres civils. Tot i això, allà on va ser possible s’hi van conservar les<br />

colònies.<br />

El cas <strong>de</strong> França va ser força diferent. Aquest país havia <strong>de</strong>senvolupat <strong>el</strong> seu<br />

mod<strong>el</strong> d’imperi a partir d’un patró assimilacionista; la metròpoli exportava <strong>el</strong> seu mod<strong>el</strong><br />

d’estat a les colònies; així tothom rebia, per exemple, la mateixa educació bàsica, les<br />

mateixes lleis, etc. La seva posició davant la <strong>de</strong>scolonització va ser molt diferent a la<br />

britànica; tant va ser així que la seva actitud va provocar dues guerres <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>scolonització més ferotges: la d’Indoxina i la d’Algèria. A la Indoxina <strong>el</strong>s guerrillers<br />

comunistes d<strong>el</strong> Viêt Minh van prendre <strong>el</strong> po<strong>de</strong>r i van proclamar la in<strong>de</strong>pendència d<strong>el</strong><br />

que avui és <strong>el</strong> Vietnam; davant d’això les autoritats colonials franceses es van negar a<br />

pactar amb <strong>el</strong> lí<strong>de</strong>r comunista Ho Chi Minh i van restaurar <strong>el</strong> po<strong>de</strong>r colonial amb un<br />

govern tit<strong>el</strong>la li<strong>de</strong>rat per Bao Dai. Els francesos pensaven que les guerrilles no eren un<br />

adversari prou fort i organitzat per <strong>de</strong>rrotar un exèrcit regular en una campanya; tot i<br />

43 Veiga Rodríguez, F., 2005, op. cit., pàg. 36-37.<br />

27

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!