el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
juny de 1948) 39 . Així aquesta zona va quedar tancada en plena zona d’ocupació
soviètica, a 160 km de la frontera amb Alemanya occidental. Al cap de poc temps del
blocatge, britànics i nord-americans van organitzar un pont aeri de proveïment que va
subministrar durant més d’onze mesos els productes per cobrir les necessitats bàsiques
de tota la ciutat. Malgrat que els soviètics pensaven que el pont aeri fracassaria, el cert
és que l’Alemanya de l’Est va acabar aixecant el blocatge per por a entrar en guerra amb
occident, tenint en compte que els EEUU disposaven d’armes atòmiques i la URSS
no 40 . A partir d’aquest fet es va crear l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord
(OTAN) l’abril de 1949, per combatre l’expansionisme soviètic i per donar-se suport
militar mutu en cas de necessitat. Però el fet tingué conseqüències molt més importants.
La crisi va ajudar a crear les condicions necessàries per a la fundació d’un estat federal
el 1949, mentre que a l’altra banda es crearia la RDA. El bloqueig de Berlín, en
definitiva, “va servir a cadascuna de les grans potències per provar les reaccions de
l’altra i per definir de forma empírica algunes regles essencials de la inevitable guerra
freda” 41 .
La mort de Stalin, el març de 1953, va tenir unes repercussions molt importants
en la marxa de Guerra Freda ja que aquesta havia començat, en gran part, sota les idees
stalinistes. A partir d’aquest fet el PCUS es va encarregar del poder de l’URSS. El
problema que van tenir va ser com alliberar el sistema stalinista sense que això
repercutís en les estructures del sistema; aquesta operació s’havia de dur a terme d’una
manera molt delicada ja que encara quedaven dirigents a favor de la doctrina stalinista
dins del partit. Llavors es van presentar dues candidatures per la successió: Khruixtxov i
Malenkov; cap dels dos tenia les idees sobre el cantó en què es decantaven, però es
podria dir que el primer volia canviar el sistema stalinista i el segon era més continuista.
Khruixtxov va acabar imposant-se enfront el seu oponent a causa d’una denúncia dels
crims d’Stalin feta al Congrés del PCUS. Així va començar l’anomenada
desestalinització.
39 Resulta difícil de precisar el perquè de l’actitud d’Stalin amb el bloqueig. En tot cas, la instauració d’una
unió de les zones britànica i nord-americana, i posteriorment de la francesa, preocupava molt als soviètics. Lozano,
A, 2007, op. cit., pàg. 59.
40 Lozano, A., 2007, op. cit., pàg. 60.
41 Lozano, A., 2007, op. cit., pàg. 60.
25